Shakespeare

Si una lite­ra­tura naci­o­nal dis­posa d'una figura com és William Shakes­pe­are s'ha d'enten­dre que l'usi i que n'abusi. Un home del qual no sabem pràcti­ca­ment res és –per des­es­pe­ració de tants biògrafs poten­ci­als– la per­so­na­li­tat més influ­ent de la lite­ra­tura uni­ver­sal. De Shakes­pe­are tot el que cal saber és en les seves obres o no és enlloc. Per això quan el Bri­tish Museum ha vol­gut con­tri­buir a l'olimpíada cul­tu­ral que acom­pa­nya els Jocs de Lon­dres 2012 s'ha empes­cat una expo­sició sobre el dra­ma­turg sense mos­trar res de per­so­nal. El cen­te­nar llarg d'objec­tes que s'expo­sen són peces del seu temps que aju­den a con­tex­tu­a­lit­zar l'extra­or­di­nari impuls que Shakes­pe­are va donar a l'escena anglesa en un moment en què hi havia menys par­lants d'anglès al món que els que hi ha de català, avui. Shakes­pe­are, aquest des­co­ne­gut, va trans­for­mar l'esce­nari de The Globe en una agència de viat­ges, en un cen­tre cos­mo­po­lita que va donar forma i sen­tit a l'eclosió d'una nació (Angla­terra) i al Regne Unit (amb la incor­po­ració d'Escòcia durant el seu temps). Per tot això, l'expo­sició que han inau­gu­rat amb els Jocs al Bri­tish Museum té un subtítol per la paraula Shakes­pe­are: esce­ni­fi­cant el món. El tea­tre vigorós de l'època isa­be­lina va fun­ci­o­nar en molts sen­tits: per cohe­si­o­nar el país, per donar lliçons polítiques a la monar­quia vigent, per emo­ci­o­nar els rics i els pobres, per cele­brar l'amor i per aler­tar sobre els exces­sos de les ambi­ci­ons huma­nes. La per­sistència de Shakes­pe­are –el nos­tre con­tem­po­rani– es fa explícita en l'expo­sició amb un objecte entra­nya­ble. Es tracta d'una edició de les obres com­ple­tes que van colar en una presó de Cape Town dient que era una bíblia. Els pre­so­ners se l'ana­ven pas­sant i subrat­lla­ven el seu frag­ment pre­fe­rit. Nel­son Man­dela va mar­car una entrada de Juli César: “Els covards moren mol­tes vega­des abans no els arriba la mort.” Shakes­pe­are com a per­ti­nent font d'ins­pi­ració dels afri­cans! Els Jocs Olímpics pas­sa­ran, però l'enigmàtic Shakes­pe­are seguirà essent el gran patri­moni cul­tu­ral de la llen­gua anglesa.