Canvi d'hàbits

Segu­ra­ment que els dies pre­vis a la mani­fes­tació han sen­tit: “Pot­ser no acon­se­gui­rem la inde­pendència però hi haurà can­vis.” Par­lem dels can­vis, doncs. La pri­mera con­dició que s'ha de donar per fer un canvi és la volun­tat de voler can­viar. Voler és poder. No és una obvi­e­tat, és un cer­tesa, no s'ha de per­dre de vista. Amb aquests paràmetres al cap, diu­menge vaig escol­tar gai­rebé per casu­a­li­tat el bloc de notes que l'Àlex Rovira sol dic­tar a l'Ofici de viure de Cata­lu­nya Ràdio. I a fe que mal­grat que anava en cotxe, men­tal­ment, en vaig pren­dre bona nota. I ho vaig fer perquè expli­cava molt bé la teo­ria del canvi d'hàbits. Això sí, par­tim de la idea que tots els can­vis es fan per sor­tir-hi gua­nyant. En aquest sen­tit, Rovira diu que un canvi res­pon a la següent equació: un canvi és igual a una neces­si­tat menys una resistència. Quan més gran sigui la resistència, més difícil serà el canvi. És a dir, quan més gran sigui la neces­si­tat a la qual ens volem adap­tar, més fàcil serà acon­se­guir el canvi. Per exem­ple, si hem de dei­xar de fumar, quina seria la neces­si­tat? Dei­xar d'inha­lar el fum del tabac. I quina seria la resistència? El plaer que ens dóna fer-ho. Si en aquesta balança gua­nya el plaer, no can­vi­a­rem. Si gua­nya la neces­si­tat, farem les pas­ses necessàries per arri­bar a fer el canvi d'hàbits. I Rovira acaba reblant la idea: el canvi el reforça el sen­tit. Si el canvi té sen­tit, dóna una raó de ser a la nos­tra vida, perquè hi sor­tim gua­nyant, perquè tin­drem més salut, perquè viu­rem millor, perquè serem més lliu­res i no esclaus d'un vici, perquè serem més com­pe­ti­tius... el tira­rem enda­vant, si no, no ens mou­rem. Segu­ra­ment esta­rem d'acord amb el que plan­teja Rovira perquè qual­se­vol canvi el fem per neces­si­tat o per sen­tit; si sumem els dos fac­tors és més fàcil vèncer la resistència. Tam­poc em podran negar que els can­vis no es fan d'avui per demà, però amb el que es va viure ahir es va fer un pas no sé si defi­ni­tiu però pro­vi­den­cial, segur, per fer un canvi. Els can­vis s'han de tre­ba­llar de mica en mica, a poc a poc, però sense anar enrere. Si avui, que és l'endemà de la mani­fes­tació d'ahir, són dels que es pre­gun­ten “i ara, què?”, pen­sin en aquesta teo­ria i, si hi estan d'acord, apli­quin-la i actuïn en con­seqüència.