Propera estació: eleccions

Després de la Diada, no espe­rem un tren­ca­ment imme­diat amb Espa­nya o que el govern o els dipu­tats actu­als facin cap pas per avançar cap a l'estat propi. Així com el pro­ta­go­nisme de la mani­fes­tació de l'Onze de Setem­bre va ser del poble i no pas dels polítics, per acon­se­guir la inde­pendència també serà el poble qui haurà de fer el pas. I serà en les pro­pe­res elec­ci­ons.

El pre­si­dent Mas ha pres nota del mis­satge clar i català de la mani­fes­tació, i es troba en aque­lla situ­ació dels acu­dits de Gila, en què el gene­ral demana un volun­tari per a una missió arris­cada als sol­dats posats en fila, i tots menys un fan un pas enrere i dei­xen l'incaut com a volun­tari sis­plau-per-força. El seu pla de tran­sició naci­o­nal ha que­dar superat pel cla­mor popu­lar, i fa bé d'accep­tar-ho i de moure fitxa. Pot ser que avanci les elec­ci­ons o que faci tot el pos­si­ble per evi­tar-ho i esgo­tar la legis­la­tura. No passa res. No se li pot exi­gir, a un govern, que renunciï al man­dat de les urnes. Tam­poc no vindrà d'un mesos. Si cal esgo­tar-la, espe­ra­rem. Tin­guem clar, però, que el punt d'inflexió seran les pro­pe­res elec­ci­ons. Les mani­fes­ta­ci­ons estan molt bé perquè obli­guen els líders a pren­dre par­tit i posen sobre la taula una inde­pendència que en molts àmbits era un tema tabú fins fa qua­tre dies. Però el que compta de veri­tat en una democràcia són les urnes, els vots. És en les pro­pe­res elec­ci­ons quan els cata­lans exer­ci­rem de veri­tat el nos­tre dret a deci­dir.

Com a mili­tants, o com a sim­ples votants, hem d'exi­gir als par­tits que es pre­sen­tin a les pro­pe­res elec­ci­ons amb una posició clara. Si pot
ser, amb un pro­grama elec­to­ral d'una sola línia. El PSC pot apos­tar per la il·lusió de fede­rar-se amb qui no vol fede­rar-se amb ningú. El PP, per una Espa­nya una grande y libre, i CiU, ERC, Ini­ci­a­tiva i SI (si escol­ten el clam dels seus mili­tants i votants) per l'estat propi. No calen coa­li­ci­ons ni fronts popu­lars. Només cal que s'hi pre­sen­tin amb una posició clara i inequívoca. El Par­la­ment sor­git de les pro­pe­res elec­ci­ons ha de tenir un man­dat popu­lar clar per decla­rar la inde­pendència en seu par­la­mentària, con­vo­car un referèndum de rati­fi­cació i ini­ciar un procés orde­nat de secessió segons les regles del joc inter­na­ci­o­nals.