Europa

Par­lem com si fos fet que a la Unió Euro­pea ens rebran a mans besa­des. Ep. Cada nació té els seus intríngu­lis.

Començant per França. En temps dels reis hi havia una certa auto­no­mia vin­guda dels temps feu­dals. Ric­he­lieu, Maza­rino, els jaco­bins i Napoleó en feren una nació com­pacta sense mati­sos. Avui per avui, la França està escar­xo­fada en el seu hexàgon tre­pit­jant un tros­set de qual­se­vol dels seus veïns. Flan­des, dei­xem-nos de la Lorena i Alsàcia. Té un pegot del Jura suís i un bon tall amb la Saboia ita­li­ana, Niça i Còrsega. Quant al mig­dia, vet ací el Ros­selló i les províncies bas­ques. Val a dir que la mag­ni­ficència fran­cesa s'ha men­jat qual­se­vol vel·leïtat naci­o­na­lista tot i que a la nos­tra mani­fes­tació algú brandés una ban­dera de Llen­gua d'Oc. Posada a fer, a França no li faria cap gràcia un país nou inde­pen­dent ficat a l'empresa. Pot­ser ho faig massa negre, cal recor­dar que a París sem­pre li ha vin­gut bé de fer la punyeta a Madrid.

A Itàlia és més clar. Han pas­sat segles i segles esquar­te­rats entre llom­bards del nord, nou­vin­guts de mig­dia i cle­ri­cals d'Estats Pon­ti­fi­cis. La fogue­rada amb mis­tos Gari­baldi i la mala saó tor­tu­osa del Cabour van fer l'Estat italià. I no els el toqueu, encara que Sicília sigui una inde­pendència de fet. Però allà on hi ha burxa de debò és al Ticino, les Dolo­mi­tes, on són ale­manys que ni volen par­lar italià. Però d'allà en vénen totes les cançons de guerra dels alpins defen­sant la pàtria.

Per la banda d'Angla­terra està ave­sada a fer ali­an­ces amb antics par­tits de l'imperi, i sem­bla que no farà esca­ra­falls si Escòcia torna a les glòries del rei Dun­can.

La nació que jus­ta­ment ens accep­ta­ria és Ale­ma­nya. Dei­xant de banda les temp­ta­ci­ons hit­le­ri­a­nes, Ale­ma­nya con­serva les tra­di­ci­ons con­fe­de­rals del Sagrat Imperi, cap­gi­rat per Bis­marck i el prus­si­a­nisme que, tan­ma­teix no va acon­se­guir trin­xar la men­ta­li­tat dels antics reg­nes i senyo­rius. Per un ale­many de debò li és impos­si­ble d'enten­dre l'entes­ta­ment de Madrid ficant la mà a totes les but­xa­ques.

Si el meu amic Tre­mosa no ho veu així, té raó ell.