Opinió

LA GALERIA

El final del túnel

Recuperar el parc Central de la ciutat de Girona no vol dir fer-lo igual com era

Ara ja no he d'anar tan sovint a Barcelona però les vegades que he tornat a agafar el tren he constatat que els problemes segueixen essent els mateixos, si és que no s'han agreujat. Fa pocs dies, en una entrevista periodística, el president de Renfe afirmava que la puntualitat era del 95%. Segons m'han informat, la companyia considera incompliment horari els retards de més de tres minuts, però si això és cert no em lliga de cap de les maneres. O els trens que agafo pertanyen tots a aquesta maleïda franja del 5% o algú ens enganya, ja que la norma habitual és que els trens arribin entre vuit i deu minuts tard. Entenc perfectament que la plataforma d'usuaris vulgui el retorn del bitllet en els casos que superin els deu minuts, però tanmateix s'entén que Renfe s'hi oposi ja que si ho acceptés no faria ni cinc de calaix! Davant d'aquest panorama la Generalitat ha decidit sancionar la companyia per les múltiples anomalies detectades en els darrers temps, però estic convençut que, com tantes altres coses, l'expedient s'ha obert per donar titulars als diaris però ben segur que no tindrà cap mena de conseqüències pràctiques en la millora del servei perquè ni l'un pagarà ni l'altre cobrarà. Amb tot, però, i malgrat les mancances d'ara i sempre, sembla que ja es comença a veure el final del túnel en el procés de l'arribada del TAV a la ciutat de Girona, tot i que quedarà per fer l'estació i, sobretot, el nou parc Central. Fer el nou parc es sens dubte un tema prou delicat i rellevant particularment si tenim en compte el record del que ens varen destrossar per culpa de les obres del tren. Era aquell un parc senzill de concepció urbanística, amb espais lliures, vegetació i ornamentacions austeres, amb un disseny pensat per al passeig tranquil i reposat. Crec que és important que en el nou projecte es tingui molt present la importància d'una recuperació que no ha de ser calcada de l'anterior en la seva materialització però sí en la seva concepció. És a dir, allunyar-se de les dèries arquitectòniques, les manies per aparèixer a les revistes de moda i/o passar a la posteritat de l'ofici. Senzillesa i utilitat, vet ací l'objectiu que caldria perseguir en la realització del nou parc Central. I després d'haver posat fil a l'agulla i haver cosit aquest pedaç esquinçat de la ciutat, caldrà insistir en el segon túnel i l'enderroc del viaducte. Però com passarà amb la fal·làcia de la terra promesa, aquesta segona fase els qui comencem a tenir una certa edat ben segur que ja no la podrem veure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.