Ayuso es queda sola en la seva plantada al català i l’euskera

Acceptació quasi unànime de l’ús per primera vegada de les quatre llengües oficials en una conferència de presidents autonòmics. Només la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, s’ha aixecat de la taula i ha sortit de la sala aquest matí quan el lehendakari Imanol Pradales, que era el primer a intervenir en la cita celebrada al Palau de Pedralbes de Barcelona, ha fet la intervenció en euskera, després d’una breu introducció en castellà. De fet, el líder basc havia començat en català, agraint al president Salvador Illa la seva acollida: “Sempre és un goig venir a Catalunya, nació germana de la nació basca, terra d’acollida, poble cosmopolita amb fortes arrels i identitat pròpia. Moltes gràcies per la vostra benvinguda”, li ha dit. La madrilenya ha tornat a entrar quan ha acabat Illa, que ha estat el següent a intervenir i ho ha fet íntegrament en català, ja que, ha recordat després, hi havia traducció simultània i tenia la “plena garantia” que tothom l’entenia. Ayuso ha complert així a mitges l’amenaça que va proferir ahir que marxaria de la reunió si no hi parlava tothom en castellà, per no haver de fer servir les orelleres de traducció, tot i que no l’ha seguit cap altre baró del PP. El mateix Illa ho ha agraït també un cop acabada la trobada. “Poso en valor que tothom s’ha quedat i tothom ha estat respectuós, agraeixo el capteniment dels presidents”, ha declarat, per subratllar que el català “és una riquesa col·lectiva”. El president ha volgut ressaltar que el català “és una llengua per expressar-se en plenitud”, i no tan sols per fer una salutació inicial o una frase final, que és el que han fet alguns presidents del PP, i el que sí que ha acceptat Ayuso. “No és un tema menor l’ús de les llengües oficials, és entendre Espanya”, ha sentenciat, tal com havia fet ja després d’esmorzar amb el rei Felip VI i abans d’iniciar-se el conclave, al costat del president espanyol, Pedro Sánchez, que també ha defensat l’ús de les quatre llengües.“Quan vam rebre la proposta de ser utilitzades les llengües que són oficials segons cada Estatut no podíem sinó dir que sí”, ha raonat, per assegurar que això “és la prova d’un projecte de país que integra, que no exclou i reconeix com a actiu la diversitat territorial”.

El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha defensat com a “lògic, natural i comprensible” que avui tots els presidents que han volgut han pogut parlar en la seva llengua oficial, i ha lamentat que Ayuso s’hagi aixecat quan intervenia Pradales, perquè “no pot abandonar una reunió per l’ús de la paraula”. “Ens ha molestat i entenc que ha molestat a moltíssima gent, i que molta gent s’hagi sentit ferida”, ha etzibat el ministre, que també ha subratllat que no l’ha secundat “cap altre” president del PP, i que alguns fins i tot ho han defensat després. A més, Torres tampoc ha entès per què quan alguns presidents del seu partit han utilitzat les seves llengües, sí que Ayuso s’ha quedat. “Això marcarà, si algú ha vingut a trencar, ara hi ha divisió dins del PP”, ha burxat.

La presidenta madrilenya, que al matí ja ha causat un primer incident quan s’ha negat a saludar a l’arribada la ministra de Sanitat Mónica García i han hagut d’intervenir els serveis de protocol, s’ha justificat en la seva intervenció i després davant la premsa amb arguments cavernosos. Ha titllat així de “disbarat” i d’”esperpent” que s’hagi fet servir la traducció simultània, quan als passadissos “durant el cafè es parlava espanyol”, i ha lamentat: “s’instrumentalitza i s’utilitza la riquesa de les llengües regionals per fer-nos sentir estrangers a casa nostra”, en una “maniobra” que segons ella fins i tot les “humilia”. Per a Ayuso, Espanya “no és un país plurinacional” sinó una “nació de segles”; “Catalunya és Espanya” i “l’espanyol és la llengua oficial de l’Estat”. Ayuso hauria trobat bé que els presidents donessin la benvinguda, parlessin “una mica” i tanquessin en les seves llengües “cooficials”, però creu que “el cortès” hauria estat “que si algú ve a casa teva, faci’s per entendre’t”. “El català i la seva literatura, per exemple, no es mereixen això”, ha constatat.

Fonts de la lehendakaritza ja han expressat el seu “profund malestar” per l’actitud d’Ayuso, però també per la d’altres presidents autonòmics que han optat per no utilitzar el sistema de traducció. El fet que per primer cop es permetés avui a Barcelona utilitzar les quatre llengües oficials constitueix segons aquestes fonts “un avanç democràtic i un exercici de respecte a la pluralitat lingüística de l’Estat”. De fet, tots els partits bascos tret del PP han deplorat l’actitud d’Ayuso.

Al seu torn, la presidenta de les Illes Balears, Marga Prohens, ha arrencat la seva intervenció en català per saludar Illa com a amfitrió i fer una petita introducció per defensar la riquesa de les llengües, però després ja ha continuat en castellà. En una línia molt similar, el president de Galícia, el popular Alfonso Rueda, ha començat també en gallec, però no ha anat més enllà. “Galícia té una llengua pròpia i n’estem molt orgullosos”, ha dit, abans de justificar que volia que se l’entengués “sense intermediaris”, per la qual cosa ha anunciat que continuaria “en la llengua que els presidents tenen en comú, que és el castellà”. El president asturià, el socialista Adrián Barbón, també ha emprat una mica el bable al principi de la seva intervenció, per al qual no hi havia traducció prevista, i ningú no n’ha fet escarafalls.

La reunió havia estat encetada de fet per Sánchez, que en la seva intervenció ha demanat que s’abordin els temes “amb honestedat i esperit constructiu”, ja que el fòrum té “una naturalesa conciliadora”. “O deixem la crispació al penjador o aquesta trobada servirà per molt poc, la qual cosa seria una pena”, ha reflexionat. Illa també havia volgut fer abans una apel·lació al seny. “Expressem la pluralitat amb seny, discrepem amb seny”, ha demanat. “Que se celebrin aquestes conferències sempre és una bona notícia, esperem que sigui un espai de trobada”, ha reblat igualment Sánchez, que ha presumit que és la 22a que presideix de les 28 que s’han fet fins ara, la primera a Catalunya.

A la porta del Palau de Pedralbes, un grup de manifestants espanyolistes han fet soroll a primera hora amb xiulets, banderes espanyoles i pancartes demanant la dimissió de Sánchez i proclames dient que les orelleres de traducció “se les paguin ells”. Després també han aparegut cartells amb la imatge de Sánchez i el missatge “corrupte”, en una rèplica de la lona que per ordre judicial es va fer retirar a Madrid als ultradretans d’Hazte Oir. També ha vingut una delegació de la Intersindical i altres sindicats a protestar contra la privatització de l’FP dual.