A la pizzeria amb el gos

Al meu barri de tota la vida hi ha ara una pizzeria on et pots asseure a cruspir-te una quatre formatges acompanyada del teu gos. M’imagino que és allò que ara s’ha batejat com a pet friendly, que és el mateix que dir que les mascotes són benvingudes, però és més avantguardista obrir-los la porta i convidar-les a passar amb un llenguatge que atorga una certa distinció a l’espai. En aquest negoci no només s’admeten mascotes –una decisió emparada per la llei– sinó que el més curiós del cas és que, a més a més, practiquen una mena de “ho veig i apujo l’aposta” perquè els gossos no només es poden plantar allà mentre l’amo es cruspeix la mozzarella. És que també se’ls pot demanar, amb la comanda, pizzes elaborades especialment per a ells –desconec si també hi ha la possibilitat d’asseure’ls a taula–. Sembla que la idea ha triomfat força i que hi ha moments en què s’observen uns quants gossos a la sala, sopant en paral·lel als seus propietaris. No sé si un restaurant és el lloc més òptim per dur un gos, malgrat que entenc que se’l consideri un membre més de la família, però no tant pels clients habituals com pel mateix animal, sobretot tenint en compte que no observo limitacions, almenys al negoci al qual em refereixo, pel que fa a la mida o la raça. Tinc molts dubtes que tenir cura del benestar animal passi per obligar-los a seguir les passes dels adults i fer que s’estiguin gairebé immòbils en un racó d’una sala poc airejada i atapeïda de gent quan podrien estar escarxofats sota l’aire condicionat de casa. En tot cas, tinc més fe en el bon comportament dels gossos que no pas en molts dels seus amos. I per cert i parlant d’amos, confio que aquells que els arrosseguen fins als restaurants no facin després allò de lligar-se’ls a la cintura i fer-los córrer sota una temperatura de 30 graus per cremar la pizza de la nit anterior.