Trilemes

A vega­des ja no es pot dor­mir per un dilema, però és que avui molts cata­lans s'han de sot­me­tre a un tri­lema. Ho va evi­den­ciar el dar­rer debat elec­to­ral que 8TV va orga­nit­zar entre tres can­di­dats que repre­sen­ten, segons aquest mitjà, les tres opci­ons que té el país davant la qüestió naci­o­nal. Segur que això devia irri­tar tots els altres can­di­dats, però s'ha d'enten­dre que si un tri­lema és una com­pli­cació afe­gida, un –com s'hau­ria de dir?– set­lema? ja sem­bla un pro­blema metafísic. N'hi va haver un, de debat a set, i va tenir el seu interès, però els peri­o­dis­tes que es tro­ben amb la urgència diària d'haver-ho de com­pri­mir tot en titu­lars ho tro­ben car­regós. I la bona gent, a aque­lles hores, se sol ador­mir davant dels tele­vi­sors. Ara bé, una de les coses curi­o­ses que tenen les cam­pa­nyes elec­to­rals és que una impor­tant massa d'elec­tors ja té per­fec­ta­ment deci­dit el vot abans que no comen­cin (els pro­fes­si­o­nals de les enques­tes els estan pro­fun­da­ment agraïts) i és així com el dia d'avui és la gran festa dels inde­ci­sos (els pro­fes­si­o­nals de les enques­tes els tro­ben uns empre­nya­dors). La democràcia hau­ria d'ator­gar a aquest grup la deno­mi­nació d'“espècie pro­te­gida”. En aquesta franja d'elec­tors raurà la sor­presa si n'hi ha. I aquesta vegada els heroics inde­ci­sos han d'estar a l'altura d'un moment, tot­hom ho diu, històric per a Cata­lu­nya. Quin pati­ment: han de demos­trar que són capaços de superar un set­lema o, com a mínim, un tri­lema. El país és a les seves mans. El més impor­tant és que esmor­zin bé i que mirin –enmig de tan soroll– de sen­tir-se el cor i d'escol­tar-se el cap. Després, una cami­na­deta, i a votar. I esti­guin tran­quils que la democràcia és un meca­nisme que asse­gura que no et gover­nen mai més bé del que et merei­xes. Si tenen un últim dubte, si els corprèn l'estra­nya sen­sació que votin el que votin no n'aca­ben d'estar con­vençuts, pot­ser els aju­darà aquest gra­fit que vaig lle­gir als lava­bos d'una Facul­tat de Polítiques: “La democràcia és com el sexe. Quan és bo és molt, molt bo. I quan no és tan bo encara és prou bo.” Ànims!