Opinió

el defensor del lector

Alguna alegria sempre s'agraeix

Estic content i ho vull manifestar: El Punt Avui ha tingut un 3% més de lectors que en l'última onada

Vam lle­gir al diari de diven­dres pas­sat un titu­lar que, almenys a mi, em va fer molt con­tent: “El Punt Avui con­ti­nua sumant.” La veri­tat, d'un temps ençà, cada vegada és més difícil tro­bar, al diari, notícies posi­ti­ves, agra­da­bles. Al llarg de la meva etapa de defen­sor del lec­tor, mol­tes vega­des alguns lec­tors se m'han quei­xat que lle­gir el diari depri­meix, que totes les notícies són nega­ti­ves, que només es parla de desgràcies i més desgràcies. M'he esforçat per demos­trar que no és ben bé així, que també hi ha notícies posi­ti­ves, agra­da­bles. Però haig de reconèixer que des de fa un temps, que diuen que encara no s'acaba, que costa molt sor­tir al car­rer amb el som­riure a la cara; hi ha tants núvols espes­sos de desgràcies que gai­rebé no ens dei­xen veure el sol, en tot cas només podem ende­vi­nar-lo. I si ens cenyim al món de la premsa, la situ­ació és gai­rebé per posar-se a plo­rar. Les ven­des de dia­ris bai­xen i bai­xen, de tots, i fins i tot molts no ho han pogut resis­tir i han hagut de tan­car. I no par­lem pas de mitja dot­zena. Per això avui estic con­tent i així ho vull mani­fes­tar: El Punt Avui ha tin­gut un 3% més de lec­tors que en l'última onada en què això es va ana­lit­zar. Fa anys que vaig a reu­ni­ons del con­sell edi­to­rial i la can­ta­re­lla era sem­pre la mateixa: que anem bai­xant i bai­xant… I no només nosal­tres, no, tots els dia­ris. Doncs ara resulta que hi ha més gent que ens lle­geix i això ens ha d'ale­grar. I també hi ha més gent que ens busca en l'edició digi­tal. Aquesta notícia m'ha vin­gut com l'anell al dit, ja que volia par­lar dels exem­plars que han anat sor­tint durant tota la cam­pa­nya elec­to­ral. Ni una sola queixa, no n'he rebut ni una. I sí, en canvi, mol­tes feli­ci­ta­ci­ons. He repas­sat els dia­ris dels dar­rers quinze dies, i la veri­tat és que s'ha de reconèixer que els pro­fes­si­o­nals no han pas dor­mit sem­pre que han tin­gut son. Aquí no ha cal­gut fer com en els mit­jans públics, donar un temps a cada can­di­dat d'acord amb els resul­tats elec­to­rals de les dar­re­res elec­ci­ons, una baja­nada que hau­ria de fer aver­go­nyir els par­tits que la defen­sen, l'àmplia infor­mació que ha anat donant el diari s'ha basat en la notícia, que aquesta és la tasca d'un mitjà periodístic. I ha ocu­pat més espai el qui, en posi­tiu o nega­tiu, ha estat més notícia. I un altre punt que també vull des­ta­car: s'ha ampliat enor­me­ment l'opinió. L'evo­lució dels mit­jans de comu­ni­cació és tan ràpida que allò que podia ser molt vàlid fa deu anys avui no ser­veix. Les notícies arri­ben tant al moment que amb un bon mòbil ens anem assa­ben­tant del que encara està pas­sant. Les poques vega­des que m'he tro­bat en reu­ni­ons de polítics, és curiós obser­var-los. No es tre­uen mai el mòbil de les mans, i cada dos per tres van picant tecles per saber què passa. I fins i tot a vega­des tenen el detall d'anar infor­mant. Per tant, l'actu­a­li­tat està ben coberta, i cada vegada ho estarà més, per tots aquests sis­te­mes que els que ja som una mica grans en diem arts diabòliques. I això que dèiem: cada vegada més l'opinió serà molt i molt impor­tant en els mit­jans escrits. I això és el que s'ha tin­gut en compte en les pàgines dedi­ca­des a la cam­pa­nya elec­to­ral. I dei­xeu-me des­ta­car la par­ti­ci­pació de molta gent jove, que han fet d'autèntics peri­o­dis­tes entre­vis­tant els diver­sos can­di­dats. Segu­ra­ment deu ser això el que ha fet pujar el nom­bre de lec­tors.

Cada dilluns poste­lec­to­ral, quan a l'hora de sem­pre començo a lle­gir el diari per ana­lit­zar els resul­tats, em ve a la memòria el pri­mer Punt Diari que va sor­tir al car­rer per donar els resul­tats de les elec­ci­ons muni­ci­pals del 1979. Feia molt poc que havia nas­cut el diari i, com he dit mol­tes vega­des, no anàvem amb una sabata i una espar­de­nya sinó amb dues espar­de­nyes. Només per dir-vos, i és una joia de bibli­o­teca, que per poder donar els resul­tats de cada poble teníem gent a tots els col·legis elec­to­rals que ens ana­ven envi­ant els resul­tats i nosal­tres els apuntàvem en tinta a la seva case­lla cor­res­po­nent, i així van sor­tir publi­cats. Ara, fins i tot en l'edició de les comar­ques giro­ni­nes tenim tots els resul­tats de tot Cata­lu­nya. Una mera­ve­lla de la tècnica.

I acabo con­tes­tant a l'Alfred Bena­vent, que es queixa que en la Presència de l'11 de novem­bre, en un arti­cle titu­lat “Aigües dol­ces” que par­lava de Sit­ges, es deia que era la capi­tal del Gar­raf. Com molt bé diu l'Alfred, la capi­tal del Gar­raf és Vila­nova i la Geltrú, i no Sit­ges. Gràcies per la rec­ti­fi­cació, a cadascú s'ha de donar el que es seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.