El cavall fort del català

Men­tre Wert pro­voca el tras­bals més gran a la comu­ni­tat edu­ca­tiva des de temps imme­mo­rial, les pre­gun­tes sobre la seva defensa del cas­tellà em rebo­ten al cap com els ine­xis­tents pro­jec­tils dels mos­sos que ferei­xen la gent hon­rada. Tant llui­tar perquè la poli­cia no mal­tracti els delinqüents a les comis­sa­ries per aca­bar veient com la poli­cia mutila nois al car­rer. Si no ha estat la poli­cia, per què ha dimi­tit un res­pon­sa­ble dels mos­sos? Dis­sor­ta­da­ment, les pre­gun­tes no arre­gla­ran la cara d'Ester Quin­tana ni la dels ferits en oca­si­ons ante­ri­ors.

Per la seva part, Wert s'ha sin­gu­la­rit­zat de manera escan­da­losa, sem­pre sobre el cavall fort del català. Si ens esti­men tant i s'esti­men el patri­moni de tot l'Estat, per què actuen sem­pre en defensa de la llen­gua forta, aque­lla que par­len, segons diuen, més de cinc-cents mili­ons de per­so­nes? No hau­ria de pro­te­gir el minis­tre l'idi­oma que no par­len ni la mei­tat dels habi­tants de la nos­tra santíssima comu­ni­tat autònoma? El que s'observa d'una hora lluny és la con­tra­o­fen­siva que els popu­lars prac­ti­quen com a revenja de les posi­ci­ons sobi­ra­nis­tes dels con­ver­gents. Una ven­jança vil sobre una llen­gua que l'Estat hau­ria de pre­ser­var com una espècie en perill d'extinció. Espa­nya, però, és així: una religió, una llen­gua i una raça. Per què no es pre­o­cupa Wert dels drets lingüístics de les grans comu­ni­tats immi­gra­des, per exem­ple, per l'àrab, quan així ho sol·lici­tin els pro­ge­ni­tors? Doncs la res­posta és evi­dent. No es pre­o­cupa perquè el fracàs del seu model, i també de la seva per­sona, és la inca­pa­ci­tat de can­viar la visió orto­doxa i unívoca de la rea­li­tat, que no dife­reix gaire de la del falan­gisme.