No és sort, sinó mala sort

L'alcal­dessa de Sant Quirze de Besora afirma en aques­tes matei­xes pla­nes que Adif (i per tant, l'Estat) té aban­do­nat el muni­cipi. Una queixa que és legítima perquè el poble té un pas a nivell que el tra­vessa i no hi ha manera de des­em­pa­lle­gar-se'n. I es podria pen­sar que, el seu, és un cas aïllat, que Sant Quirze és un d'aquells muni­ci­pis que sim­ple­ment ha tin­gut mala sort i l'admi­nis­tració esta­tal no sap ni que exis­teix. Però lamen­ta­ble­ment la queixa que fa l'alcal­dessa és un lament que se sent a gai­rebé tots els racons de Cata­lu­nya. La (no-)inversió de l'Estat en infra­es­truc­tu­res és una cons­tant arreu. L'Estat, quan es recorda de Cata­lu­nya, és per per­se­guir casos com els de Montse Ven­turós i Joan Coma. Lla­vors no se'ls n'escapa ni un.