Aquest coi d’esperit nadalenc

Escric aques­tes línies quan falta un mes per Nadal. Un mes, encara!, però des de fa set­ma­nes tinc la sen­sació d’estar dins d’una d’aque­lles boles de vidre que, en ser sac­se­ja­des, s’omplen de neu i creen una estampa rela­xant. Sí, seria un entorn fantàstic si no fos perquè en la sen­sació que pateixo, a dins la bola estic sotmès a un angoi­xant bom­bar­deig de fer­re­ros roché, colònies anun­ci­a­des per gent molt estra­nya, cançone­tes d’esque­lle­rincs, llu­me­tes que en alguns bal­cons sem­blen anun­ciar un puti­club, mis­sat­ges d’una dolçor emba­fa­dora i veus que m’atien a com­prar i com­prar. El coi d’espe­rit nada­lenc con­su­mista ens ha de matar a tots. Sis­plau, calma, estem can­sats, pareu de sac­se­jar-nos i dei­xeu-nos sobre­viure en pau.