La quarantena de Shakespeare

L’equip de Juan Car­los Mar­tel va aga­far les reg­nes del Tea­tre Lliure (després de la sor­tida poc ele­gant de Lluís Pas­qual, amb una dimissió l’1 de setem­bre) invo­cant el tea­tre dels mar­ges. Ja se’n feien massa de Shakes­pe­a­res, deien. Per això, ha com­plert fins al dar­rer any dei­xant a la ban­queta l’autor de The Globe lon­di­nenc. També Ramon Simó va assu­mir la direcció del Grec (2012-2016) amb una pers­pec­tiva simi­lar: només pro­gra­ma­ria tea­tre poste­rior a la Pri­mera Guerra Mun­dial. En rea­li­tat, cada any adme­tia excep­ci­ons, per poder atra­par pro­duc­ci­ons inter­na­ci­o­nals. L’equip volia impul­sar el tea­tre dels mar­ges. El públic de sem­pre del Lliure recla­mava adap­ta­ci­ons d’obres de reper­tori. Heus aquí un pri­mer con­flicte per la no pròrroga de Mar­tel. Al final, els clàssics (com el públic que con­voca) sem­pre tenen raó.