L'apunt

L’APUNT

Provisionalitat i permanència

Quan es va pro­duir la pandèmia, molts ajun­ta­ments van començar a pin­tar car­rers, col·locar bancs i pilo­nes. L’objec­tiu era gua­nyar espai per als via­nants per guar­dar la distància de segu­re­tat. D’això, l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona en va fer un vici. Va pin­tar molts car­rers de tots colors i sem­bla­ven més uns tau­lers de parxís que no pas uns car­rers. A banda del des­con­cert que produïa en con­duc­tors, ciclis­tes i via­nants, que no sabien ni què estava pin­tat ni què sig­ni­fi­cava. Com a mesura pandèmica, ningú ho pot dis­cu­tir. Tres anys després, que unes mesu­res pro­vi­si­o­nals s’hagin con­ver­tit en defi­ni­ti­ves és dis­cu­ti­ble. No només a Bar­ce­lona, sinó a tot Cata­lu­nya. Si els can­vis que s’han fet han fun­ci­o­nat, que siguin per­ma­nents. Però que es facin les obres que toquen allà on toquen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia