Duran diu adéu

Josep Antoni Duran i Lleida és, per als que som d'una certa gene­ració, aquell home que sem­pre has vist a la tele i als dia­ris. No és estrany. S'ha pas­sat 42 anys en política. Per a uns vivint de la política i per a d'altres fent política. Se li ha de reconèixer la seva vàlua com a ani­mal polític durant dècades, però a tot­hom li arriba l'hora de mar­xar. I pro­ba­ble­ment la de Duran va ser ja fa temps. Deixa un par­tit afe­blit, que sem­bla que no sap on va i que ha que­dat des­col·locat després de pas­sar de tocar poder durant anys a, tot d'una, no tenir res. Unió ha estat el par­tit més petit que més poder ha tin­gut perquè anava amb el germà gran. Ara Duran marxa. I si no es replan­te­gen les coses,
el futur no sem­bla que els vagi gaire a favor.