Brossa!

Amb Brossa –“un camaleó però a l'inrevés, que dóna el color que vol a tot allò que toca”, se'l defi­nia el 1951 en el full de sala de l'expo­sició de Dau al Set a la sala Caralt–, la gale­ria Mayo­ral tanca un cicle d'expo­si­ci­ons esplèndi­des que han explo­rat els genis cre­a­tius que en la post­guerra van res­ca­tar l'art d'avant­guarda. La mos­tra de Brossa, oberta fins diven­dres, és excep­ci­o­nal gràcies a la ima­gi­nació que hi ha posat Glòria Bor­dons, direc­tora de la fun­dació de l'artista. Hi ha mate­rial inèdit i moments d'èxtasi, com el que furga en la seva amis­tat amb Miró. Brossa és una llum que ens hem de resis­tir a apa­gar. Per fi, s'acosta la gran expo­sició pro­mesa pel Macba. S'obrirà la tar­dor del 2017 i durà per títol Poe­sia Brossa. Bor­dons avança que tindrà un aire per­formàtic. Il·lusi­o­na­dor.