Lleons vells

Com que els temps no són heroics, la gent enyora per­so­nat­ges èpics, líders de gran volada. Davant la migra­desa dels models a l'abast creix la temp­tació de mirar enrere: un Ghandi, un Man­dela, ara un Lin­coln... i com sem­pre, el vell lleó, Wins­ton Churc­hill. Churc­hill ha que­dat com un dels gegants, un gegant amb ber­ru­gues, és clar. Polítiques i per­so­nals. No crec, per exem­ple, que l'afició a l'alco­hol li fos tole­rada en els temps de bea­te­ria men­tal i de mora­li­tat regla­men­tada que ens toca viure. Avui, si declarés la seva ingesta diària de des­til·lats, l'home que va lide­rar la victòria sobre Hit­ler seria decla­rat un alcohòlic fun­ci­o­nal, un pobre bor­ratxo. Curi­o­sa­ment, aques­tes incli­na­ci­ons no el van pas pri­var d'escla­far un Führer dement que es decla­rava vege­tarià i, per des­comp­tat, abs­temi. La història li ho ha reco­ne­gut: bus­tos a la Casa Blanca, monu­ments a Lon­dres, a Jeru­sa­lem o, fa qua­tre dies, a Bar­ce­lona. I publi­ca­ci­ons que no paren, com la recent evo­cació de la filla petita (que ja té noranta anys), o la dar­rera entrega d'una monu­men­tal bio­gra­fia que tracta dels dar­rers vint anys de la seva vida: El lleó vell. El més fas­ci­nant del per­so­natge és la cro­no­lo­gia de la seva car­rera política. El 1937 Churc­hill tenia sei­xanta-dos anys. Jo no puc par­lar per vostès, però a aques­tes edats la majo­ria pen­sem sovint en la jubi­lació o la pre­ju­bi­lació. El nos­tre home també. Li'n va par­lar, per escrit, a la seva dona (ell i la Cle­men­tina no es par­la­ven gaire, però s'escri­vien quasi diària­ment). Valo­rava les difi­cul­tats econòmiques de man­te­nir la seva casa de Chartwell. Pot­ser l'hau­rien de ven­dre tenint en compte que “els fills ja han volat i la meva vida ha entrat pro­ba­ble­ment en la seva última dècada”. No s'ho pen­sin. Al cap de tres anys era pri­mer minis­tre. Va gua­nyar la Segona Guerra Mun­dial, però va per­dre les elec­ci­ons següents. El 1951 va obte­nir un segon man­dat i va dei­xar el govern als vui­tanta anys. Va morir als noranta. Si l'impro­ba­ble lec­tor ha entrat a la sei­xan­tena haurà d'adme­tre que es podria donar el cas que tot esti­gui per fer.