Viure sense tu
‘Chévere'
Ja tinc ganes que instal·lin el mausoleu d'Hugo Chávez a Caracas, ara que ja han fet els funerals. Vull anar-lo a veure, com he anat a veure les despulles de Lenin a Moscou, les de Mao a Pequín o les de Ho Chi Mihn a Hanoi. Vull veure com queda Hugo Chávez perquè, a diferència dels altres revolucionaris, a aquest també el vaig veure en vida. També he vist el seu amic Fidel Castro, que ja té tomba preparada a Santiago de Cuba al costat de les restes de José Martí. A Chávez el vaig escoltar en un discurs que feia puntes a aquest de 13 hores del senador republicà Rand Paul que ha bloquejat el nomenament del director de la CIA John Brennan.
El juliol del 2000 era sota el balcó del Palau de Miraflores i no vaig poder acabar de sentir Chávez de llarga que em semblava l'al·locució. Havia anat a Veneçuela seguint la pista d'Aldemaro Romero y su Onda Nueva, el grup musical que cantava Hablaré catalán. Aldemaro Romero, enamorat de Mònica Randall als anys 60, va escriure aquesta cançó on fa el propòsit d'aprendre català en un mes, i on es declara meravellat de Montjuïc i d'una gran catedral que és Gaudí. Li podem perdonar la pífia perquè l'enamorament ens encega, i perquè la cançó acaba dient que el parlarà molt bé. Val més això que un Wert, un Margallo i un Torres-Dulce en zel.
També s'ha de dir que la passió pel català, a més d'Aldemaro Romero, ha tingut en Chávez un altre gran impulsor. Durant bona part del seu mandat hi ha hagut una pila de joves que fugien de Veneçuela i que rebien classes de llengua al Centre Català de Caracas. Impressionava el cabdill Chávez, com impressionen aquestes tombes de peregrinació cívica, que volen perpetuar la presència física dels llibertadors de la humanitat. Amb l'aire condicionat a tot drap, i mentre camines en fila índia, aquests líders de fesomies encerades sembla que s'aixecaran just en el moment en què els mires, i que expropiaran el primer que vegin els seus ulls. Serà per amor?
