Saber per impulsar el català
en molts àmbits, però que pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial
D'ençà que existeixen estadístiques a la societat –l'any 3.000 aC els babilonis ja comptaven la producció agrícola i els gèneres venuts o canviats–, disposem de radiografies d'un estat, d'un país, d'un territori dirigit per un govern que encarrega aquestes estadístiques. Els nostres amics de la Plataforma per la Llengua el passat mes de març van presentar una nova edició de l'InformeCAT, un informe anual sobre l'estat del català.
Podem qüestionar la qualitat de les respostes en una enquesta, per exemple. Podem qüestionar certes preguntes ambigües o poc precises, però no podem qüestionar la generalització d'uns resultats. Podem llegir l'InformeCAT des del got mig ple o mig buit: podem llegir que “el català és la llengua mitjana amb més capacitat d'atracció” o que és la “7a de totes les llengües europees, per darrere de llengües amb molts més parlants”.
De l'informe en faríem, però, una lectura tancada, del que ens fa goig llegir, però seria poc honest que ens gronxéssim només en aquestes bones notícies. No cal dir que aquesta lectura l'hem de fer perquè ens convé generar confiança, o generar-ne més encara, però també hem d'incidir en els punts encara febles, perquè són els que hem de treballar conjuntament, societat civil, govern i administració, per arribar a un estat òptim de normalitat lingüística.
El català, doncs, és una llengua que any rere any experimenta un creixement sostingut en molts àmbits, però que alhora pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats intents per limitar-ne el marc legal i competencial, i és que 40.000 catalanoparlants de diferents territoris espanyols no tenen reconeguda l'oficialitat de la seva llengua.
En el català mig buit també tenim el cinema: la demanda d'usuaris per poder veure cinema en català no para de créixer, però en canvi la presència de la llengua a les nostres cartelleres és encara molt minsa: un 3% de les pel·lícules que s'estrenen a Catalunya tenen còpia en català, i encara d'aquest percentatge tan petit, només el 15% s'acaba projectant en català, perquè molts distribuïdors trien la versió castellana. Al costat de la gran capacitat d'atracció que té el català, diguem-ne també la mitja buidor a la societat civil, amb lletres grans i a través de les xarxes socials, però també a tots els agents implicats. Sensibilitzem per generar demanda.
També tenim mig buit el català a l'empresa, perquè el 94% dels productes venuts en supermercats i grans superfícies de Catalunya encara no etiqueten en català. Però resulta, a més, que només un 6% del total de joguines inclou el català. Difonguem-ho per tal de garantir-ne l'ús.
Perquè aquest català mig buit el trobem no tan sols mig ple sinó ple del tot, ens cal informació detallada, i consciència i sensibilització de l'estat de la qüestió per tal de pensar, i repensar, les polítiques actives en matèria de foment de l'ús de la llengua. Una condició vital per generar prestigi i gaudir d'una llengua que es troba en plena vitalitat, dins un mercat competitiu i emprenedor. Només generarem confiança, i necessitat de demanda del català, si ens creiem, convençuts, que la llengua pròpia de les terres de l'àmbit lingüístic català és atractiva i seductora en les relacions comercials, però també culturals. I amb les dades positives que tenim, sabem que ho és. Ara toca més impuls i més difusió d'aquests valors que ens fan cultes, rics, lliures, desvetllats i feliços.
