El paper del paper

Cada cop que entro en una ofi­cina de l'admi­nis­tració pública em sorprèn la quan­ti­tat de docu­ments que arriba a haver-hi, de docu­ments en paper vull dir, que són els que es veuen al cim de la taula, en pres­tat­ges, a sobre els arma­ris... Els des­pat­xos de l'admi­nis­tració s'han tor­nat silen­ci­o­sos des que en van des­a­parèixer les màqui­nes d'escriure i la pràctica de mar­car amb tam­pons els docu­ments, aque­lles pata­ca­des enèrgi­ques que els fun­ci­o­na­ris cla­va­ven a la taula en un gest i una imatge que ara hem tor­nat a veure, en forma de cari­ca­tura, a la pel·lícula Anna Kare­nina. S'han tor­nat silen­ci­o­sos però seguei­xen gene­rant volums ina­bas­ta­bles d'expe­di­ents en paper, un mate­rial que es resis­teix a des­a­parèixer tot i l'avenç tec­nològic i els esforços i recur­sos que s'esmer­cen a desen­vo­lu­par l'admi­nis­tració electrònica. Tant és així que el Plan Avanza 2, del Minis­teri d'Indústria, té com un dels seus prin­ci­pals objec­tius fer des­a­parèixer el paper a totes les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques exac­ta­ment l'any 2015. No és un error, no; serà el 2015. Més exac­ta­ment, el canvi es pro­duirà el dar­rer dia del 2014 perquè el 2015 ja no n'hi ha d'haver. Afirma el minis­teri que el Plan, ali­men­tat per fons euro­peus, va bé (“va bien” lle­geixo encara avui al seu web). El físic Niels Bohr ja ens va adver­tir que “les pre­dic­ci­ons són molt difícils, sobre­tot si són sobre el futur” i pre­ci­sa­ment per això no deixa de sor­pren­dre aquest con­trast entre l'opti­mista i con­tun­dent versió ofi­cial i la pràctica i rea­li­tat dels des­pat­xos que no estan a la seu del minis­teri. “On els ama­ga­rem?”, em va pre­gun­tar un res­pon­sa­ble d'una admi­nis­tració a qui vaig fer saber que el 2015 ja no hi hau­ria papers als seus des­pat­xos. “Hau­rem de dema­nar una pròrroga”, em va dir rient. Tard o d'hora (dei­xem-ho així) el paper efec­ti­va­ment anirà des­a­pa­rei­xent. Vist amb pers­pec­tiva hem d'adme­tre que ha estat i és un mate­rial extra­or­di­nari. L'uti­lit­zem des del segle XIII i vuit o nou-cents anys després encara es poden lle­gir les parau­les que algú va escriure amb el càlam i amb tinta feta arte­sa­nal­ment. D'aquí a deu o vint anys, en canvi, què es podrà lle­gir d'allò que avui escri­vim amb l'ordi­na­dor? Arri­bats a aquest punt m'animo a for­mu­lar (ara sóc jo) una pre­dicció. El paper no des­a­pa­rei­xerà. En el futur el segui­rem fent ser­vir però només per als docu­ments essen­ci­als, els més impor­tants o valu­o­sos. Menys paper però per a una funció molt impor­tant. Serà així. Ja ho veu­ran. D'aquí a cent anys en tor­nem a par­lar.