Opinió

Negacionistes, també

Ens adverteixen del probable veto
de diversos estats i que es tractaria
d'una negociació llarga i complicada.

Els cri­te­ris econòmics d'ori­en­tació sobi­ra­nista que hem anat asso­lint i con­re­ant amb un cert rigor tècnic als dar­rers quinze anys, peró també here­di­ta­ris d'argu­men­ta­ris històrics, ens estan donant una mena de con­fort o segu­re­tat intel·lec­tual, pot­ser exces­sius. I és que cal­dria que no esde­vin­gues­sin tòpics repe­tits i, per tant, ja no sot­me­sos a demos­tració i adap­tació a nous fets o supòsits.

Però d'un temps ençà irrom­pen plan­te­ja­ments que neguen algu­nes de les seves pre­mis­ses o càlculs bàsics, i ho fan en tres fronts cab­dals: la quan­ti­tat real del dese­qui­li­bri fis­cal català amb la hisenda espa­nyola i el seu pes, intro­duint-hi de vega­des les noves càrre­gues inhe­rents a un estat. La dependència que esti­men del mer­cat inte­rior espa­nyol, encara. I els efec­tes quant a la nova posició vers la UE, sota uns supòsits. Cal tenir-los en compte, jo diria que sobre­tot el dar­rer, ja que, com a mínim, ens obli­guen a refle­xi­o­nar.

Si hi ha un deno­mi­na­dor comú dels nega­ci­o­nis­tes, alguns prou acre­di­tats en altres temes, és que quasi no empren ni es refe­rei­xen als autors i tre­balls d'ori­en­tació sobi­ra­nista, s'ho fan i se citen entre ells, però això ja passa a les millors cases. Una recent expressió relle­vant la tenim a La cuestión cata­lana, hoy, publi­cat per l'Ins­ti­tuto de Estu­dios Económicos de Madrid i pre­sen­tat fa unes set­ma­nes al Cer­cle d'Eco­no­mia. El lli­bre és de diver­sos autors, entre els quals hi ha el pro­fes­sor Oriol Amat, que es des­marca de la resta basant-se en estu­dis d'ací.

El per­ju­dici en tota una fase ini­cial deri­vat de la pèrdua/boi­cot de ven­des al mer­cat inte­rior espa­nyol dóna lloc a esti­ma­ci­ons d'aquests autors poc sòlides i fins i tot con­tra­dictòries. Se'ns recorda que encara hi venem cap a un 30% del nos­tre PIB però quant a saldo comer­cial net es va entre 22.000 mili­ons i de 5.000 a 6.500 esti­mats per Cle­mente Polo, més fia­ble. Se'ns avisa d'una pèrdua de mer­cat en una mei­tat, el que, és clar, podria impli­car una dava­llada de cap al 18% de l'acti­vi­tat cata­lana. Tenim una rigo­rosa esti­mació alter­na­tiva de Guin­joan i Cua­dras: en ter­mes d'impacte ini­cial amb un boi­cot de fins al 40% pels con­su­mi­dors i del 20% per les empre­ses (més raci­o­nal), el cost per al nos­tre pro­ducte seria del 4%. Les divergències d'esti­ma­ci­ons són, doncs, pale­ses.

Però on tro­bem més matèria de reflexió res­pecte del nos­tre futur és a la Unió Euro­pea. Ens recor­den que Cata­lu­nya suposa dos terços del mer­cat d'expor­tació a l'estran­ger i que d'entrada, amb un procés de secessió, ens podríem tro­bar amb un aran­zel exte­rior a l'entorn del 8,5%, sense que arri­bin a esti­mar el seu impacte. També ens adver­tei­xen del pro­ba­ble veto de diver­sos estats i que, en tot cas, es trac­ta­ria d'una nego­ci­ació llarga i com­pli­cada. En aquest punt clau, crec que el nos­tre volun­ta­risme pot­ser no ha gene­rat prou pros­pec­tiva sòlida.

L' altre front crític amenaça una veri­ta­ble línia de flo­tació de l'argu­men­tari econòmic sobi­ra­nista: el del des­me­su­rat i crònic dèficit fis­cal de Cata­lu­nya amb l'Estat espa­nyol. Sota l'explícit títol La per­ver­si­dad de las balan­zas fis­ca­les, Almu­dena Semur posa en qüestió els cri­te­ris i càlculs cata­lans en aquest ves­sant. Hi ha un argu­ment recur­rent, el que els impos­tos, i per tant les recap­ta­ci­ons a Cata­lu­nya, gra­ven els indi­vi­dus i no el ter­ri­tori; el que passa, i dei­xant de banda les diferències de con­trol tri­bu­tari efec­tiu entre ter­ri­to­ris, és que les deci­si­ons de des­pesa pública esta­tal –inver­si­ons a Cata­lu­nya per sota del 19% cor­res­po­nent per PIB– i les trans­ferències a la Gene­ra­li­tat pel règim comú es fan sense tenir en compte l'esforç fis­cal ni cap cri­teri de man­te­ni­ment d'ordi­na­li­tat als muni­ci­pis. A més posen en qüestió les esti­ma­ci­ons de la con­se­lle­ria d'Eco­no­mia i els seus cri­te­ris, tot pro­pug­nant el de bene­fici, que és ben com­pli­cat. De fet, quant a les des­pe­ses gene­rals de l'Estat, el mateix Cen­tre Català de Nego­cis estima en més de 4.000 mili­ons el que hauríem d'assu­mir com escreix per estruc­tu­res d'estat propi. Tot i aquesta revisió, el dèficit fis­cal català minva força. El que sí que cal tenir en compte és el repte d'assu­mir la part cor­res­po­nent del deute glo­bal esta­tal, el que ens por­ta­ria a un punt de par­tida d'un 82% del nos­tre pro­ducte.

Amb tots aquests ele­ments de revisió no ha d'estra­nyar que se'ns adver­teixi d'un impacte nega­tiu, d'entrada, en un esce­nari d'inde­pendència, de pèrdua de fins a un 20% del nos­tre pro­ducte. És clar que és catastròfic, però cre­iem que, en con­junt, ben poc fona­men­tat. Ara bé, ja ho he avi­sat a l'inici, cal tenir en compte els seus argu­ments, encara que tan sols sigui per con­tras­tar i con­so­li­dar els nos­tres, de vega­des massa basats en benen­te­sos com­par­tits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.