Opinió

La cultura allibera

Un poble impersonal, difús, sense ànima, es pot esprémer com una llimona

Inver­tir en cul­tura és inver­tir en lli­ber­tat. Prou que ho saben el PP i els de dreta extrema en pre­ten­dre mino­rit­zar la cul­tura i la llen­gua cata­la­nes, i si filem només una mica prim veure'm pro­ces­sos més sub­tils, de fons sem­blant, en el PSOE i la resta de par­tits espa­nyo­lis­tes arreu dels Països Cata­lans. La cul­tura fa millors les per­so­nes, pos­si­bi­lita un enri­qui­ment per­so­nal i col·lec­tiu en tots els àmbits, ens eleva l'espe­rit. Tot comença quan l'home s'allu­nya del deter­mini dels ins­tints. Ales­ho­res, comença la gran aven­tura de crear uns paràmetres civi­lit­za­dors i, amb el temps, en cada lloc i en cada cir­cumstància, la soci­e­tat cor­res­po­nent.

La mera­ve­lla de l'Ésser social és ser soli­dari, empàtic, generós i igua­li­tari. La resta no és bene­fi­ci­osa per al con­junt de la gent, només per als qui se n'apro­fi­ten. Sigui des de la política, els nego­cis, la ide­o­lo­gia o les reli­gi­ons. I dins aquest procés, la cul­tura i la llen­gua, de vega­des jun­tes i altres no, que són el patri­moni clau dels pobles, de les naci­ons, de les soci­e­tats, de la gent, de totes i cada una de les per­so­nes sense excepció. Per part de qui no res­pecta els drets humans (el naci­o­na­lisme espa­nyol), l'objec­tiu és fer-nos des­a­parèixer, el pro­fit és abundós. Un poble imper­so­nal, difús, sense ànima, es pot esprémer com una lli­mona. És un tite­lla a mans de l'amo.

La cul­tura ajuda a enten­dre el què i el perquè de les coses, és deter­mi­nant en pren­dre opci­ons ideològiques i polítiques, defi­neix la per­so­na­li­tat específica de cadascú. També, com a con­seqüència, el vot. Hom veu en el ven­tall polític català gent que pot saber molt però no que no té en el seu inte­rior assu­mit conèixer. Enten­dre de forma pro­funda els fets. Tot­hom té dret a evo­lu­ci­o­nar en l'aspecte ideològic, can­viar de par­tit polític, però fer un salt mor­tal en els valors d'anys i panys és propi de tra­pe­zis­tes del circ.

sen­tint SÁNCHEZ Camacho o Rivera sem­pre em pre­gunto com l'ide­o­lo­gia o la política de par­tit pot pas­sar per davant del dret a la igual­tat, com poden defen­sar l'empo­bri­ment del propi país, la com­pli­ci­tat gens banal de fer cos­tat als geno­ci­des cul­tu­rals. La de no voler el millor per als veïns que salu­den cada dia, dels boti­guers als quals com­pren o de la gent on viuen, cos­tat per cos­tat, dia a dia. Puc enten­dre l'afany de l'espoli o el saqueig espa­nyol al llarg de la història; era la força de les armes. Però se'm fa incom­pren­si­ble tals fets en ple segle XXI. I que ells en siguin còmpli­ces.

Dife­rent són els casos DE MILLO i sem­blants. Pas­sar de ser naci­o­na­lista català a ser-ho d'espa­nyol no és lògic. El fet català és la defensa de la pròpia per­so­na­li­tat. La nos­tra cul­tura o vida política crea per viure i sobre­viure, és vida nova; el naci­o­na­lisme espa­nyol és agres­siu, des­tru­eix, no és igua­li­tari, no es fona­menta en valors democràtics ni en els drets més ele­men­tals.

Un exem­ple dolç i pro­fund d'inversió cul­tu­ral són els bibli­o­bu­sos. A les comar­ques més allu­nya­des del món urbà, a l'ano­me­nada i des­co­ne­guda Cata­lu­nya pro­funda, hi ha unes bibli­o­te­ques ambu­lants que acos­ten la cul­tura als llocs més petits o aïllats, aquells que no tenen prou infra­es­truc­tura cul­tu­ral, d'entre 300 i 3.000 habi­tants. El país és ple de nuclis així. Aquests vehi­cles ( la idea va néixer durant la Guerra Civil per dur la cul­tura al front) faci­li­ten l'accés a la infor­mació, l'edu­cació, la recerca i la cul­tura a tots els ciu­ta­dans.

El seu objec­tiu és asse­gu­rar un equi­li­bri entre el món rural i la resta del país per evi­tar que la situ­ació geogràfica sigui un con­di­ci­o­nant. Duen audi­o­vi­su­als, lli­bres i revis­tes. Fan préstec i inter­bi­bli­o­te­cari. Faci­li­ten a qui ho neces­sita la con­nexió a inter­net. Aju­den en la con­sulta per­so­na­lit­zada i asses­so­ren. Fan cul­tura, modesta si es vol, però perquè la gent cone­gui allò de què de vega­des només té notícia.

El con­cepte cul­tura va aparèixer per pri­mera vegada a l'Europa del segle XVIII, fa qua­tre dies. Són el con­junt de con­duc­tes i com­por­ta­ments trans­me­sos que, ara, sense exèrcits mortífers i dic­ta­du­res bru­tals, hem d'alli­be­rar o aju­dar que ho facin tots aquells enga­nyats o con­fo­sos davant incul­tes, o enga­nyo­sos, diri­gents polítics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.