Opinió

LA GALERIA

Ai, els germans Roca…!

M'angunieja que en ser entrevistat per un diari jacobí, Joan Roca deixi anar tres vegades l'adjectiu ‘espanyol' en un mateix paràgraf

[…] Y este pre­mio es muy impor­tante para toda la cocina española. Demu­es­tra que segui­mos atrayendo las mira­das de los gour­mets de todo el mundo y refu­erza la ima­gen del com­pro­miso español con la van­guar­dia, que la cre­a­ti­vi­dad está vigente, muy viva. La gas­tro­nomía española nece­si­taba un empuje como este para rei­vin­di­carse frente al mundo […]” Això decla­rava el millor cui­ner del món a un diari de clara tra­dició jaco­bina... A veure: el meu apa­rell diges­tiu (tan atro­ti­nat de sem­pre) m' ha con­di­ci­o­nat el pala­dar, però no vol­dria que el pala­dar em con­di­cionés ni el cer­vell ni l'ànima. Per bé que no pugui valo­rar-ho (i si ho fes, la meva opinió no val­dria un clau) em fa molt con­tent que els ger­mans Roca hagin obtin­gut el premi. Ho cele­bro perquè em sem­blen unes per­so­nes dis­cretíssi­mes; perquè són de Girona; perquè vénen d'una família menes­tral; perquè modes­ta­ment (molt modes­ta­ment i per anti­gues raons labo­rals) em puc con­si­de­rar salu­dat i una engruna cone­gut d'en Joan Roca, i, és clar, perquè amb aquesta dis­tinció poden donar a conèixer la nos­tra nació al món. Per això m'angu­ni­eja tant que, entre­vis­tat per un diari que no deixa res per verd quan es tracta d'ata­car els cata­lans (i ell ho sap), deixi anar tres vega­des l'adjec­tiu español en un paràgraf i que no faci ni una trista referència a la seva cata­la­ni­tat i a la de la cul­tura culinària que ha mamat des de petit. Passa el mateix amb els moto­ci­clis­tes tri­om­fa­dors a qui enco­lo­men una ban­dera espa­nyola. I amb alguna prima donna. I amb aquell altre cui­ner català exmi­llor-del-món que penja un gran toro d'Osborne com a reclam del seu esta­bli­ment aus­tralià. Són cata­lans, se sen­ten cata­lans, esti­men el país, però ai... no féssim enfa­dar ningú, que mai se sap. No m'inter­pre­tin mala­ment, sis­plau. No estic pas dient que els nos­tres genis hagin d'anar per aquests mons de Déu imi­tant el digníssim dis­curs de Pau Casals a les Naci­ons Uni­des, si no volen. N'hi hau­ria prou que quan inten­ten ins­tru­men­ta­lit­zar-los en públic, fes­sin seu el comen­tari del pare Bar­to­meu Xiberta, el pres­tigiós teòleg, filòsof i his­to­ri­a­dor de Santa Coloma de Far­ners: “Quan a Itàlia em dema­nen si sóc espa­nyol sem­pre els con­testo el mateix: par­lem-ne...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.