Opinió

Crisi i mitjans de comunicació

Compte que amb la crisi no perdem els últims llençols de la llibertat informativa

Els mit­jans de comu­ni­cació patei­xen una tri­ple crisi amb mati­sos dife­rents segons el suport del mitjà. La pri­mera és la de tot­hom, la crisi econòmica i la des­en­cer­tada res­posta en forma de reta­lla­des i polítiques d'aus­te­ri­tat que han pro­vo­cat un incre­ment de l'atur i una con­tracció del con­sum, que s'ha traduït en gas­tar menys en tot, i encara menys en infor­mació. La infor­mació s'obté avui per altres con­duc­tes, la qual cosa suposa menys ven­des de premsa escrita. A més, les difi­cul­tats que pas­sen mol­tes empre­ses ha com­por­tat una reducció dràstica de les des­pe­ses en publi­ci­tat. L'efecte sobre els dia­ris ha estat ful­mi­nant. També han dis­minuït, però per­cen­tu­al­ment menys, en ràdio i tele­visió. Són con­seqüències par­ci­al­ment –no total­ment– rever­si­bles quan hi hagi una recu­pe­ració econòmica.

La segona crisi és con­seqüència de la gene­ra­lit­zació de les noves tec­no­lo­gies que per­me­ten acce­dir a la infor­mació de manera pràcti­ca­ment gratuïta i ins­tantània. En ter­mes estric­ta­ment infor­ma­tius, les prin­ci­pals notícies de les edi­ci­ons que arri­ben als quios­cos cada matí ja han estat difo­ses. Però, fins ara, els intents que s'han fet de com­pa­gi­nar edició en paper i en web per part de totes les capçale­res no han donat resul­tat, perquè no s'ha tro­bat una manera eficaç de fer pagar l'edició en línia quan la mateixa infor­mació es pot obte­nir de franc. Un feno­men a l'alça, els digi­tals, molt desi­guals infor­ma­ti­va­ment, i, a casa nos­tra, a vol­tes només cen­trats en opinió, sovint clara­ment par­ti­dista. Barats i amb redac­ci­ons molt reduïdes, menys afec­ta­des pels ingres­sos de publi­ci­tat a la baixa; que està sent el botxí dels gratuïts.

La con­fluència de les dues cri­sis dibuixa un horitzó gene­ra­ci­o­nal per a la premsa en paper. Rein­ven­tar-se no és fàcil, sobre­tot en països en què l'accés a la xarxa és a l'abast de tot­hom. I no és barat. Com­pe­tir a la xarxa amb un pro­ducte de con­tras­tada qua­li­tat infor­ma­tiva és car, sobre­tot si no hi ha prou retorn en forma de subs­crip­ci­ons –que fins ara no han fun­ci­o­nat– o publi­ci­tat.

La ter­cera crisi afecta espe­ci­al­ment les ràdios i, sobre­tot, les tele­vi­si­ons. És con­seqüència de la mul­ti­pli­cació de freqüències que com­porta un repar­ti­ment de l'audiència i que fa caure els ingres­sos per publi­ci­tat. De fet, dels tres suports tra­di­ci­o­nals només la ràdio sem­bla que resis­teix millor els embats de les cri­sis. No obliga a fixar la vista i es pot escol­tar men­tre s'està fent altres coses.

El resul­tat de tot ple­gat és, com a mínim, inqui­e­tant: dis­mi­nució de la qua­li­tat infor­ma­tiva i bana­lit­zació de l'oferta lúdica amb pro­gra­mes escom­bra­ria que per­se­guei­xen una gran audiència en detri­ment dels con­tin­guts cul­tu­rals i en valors, i que, a més, tenen uns cos­tos de pro­ducció rela­ti­va­ment barats. Hi ha qui es con­for­marà adduint que són els sig­nes dels temps, però convé no obli­dar –els règims tota­li­ta­ris ho saben prou bé– que la infor­mació i l'opinió de qua­li­tat són sinònims de lli­ber­tat i que les pobla­ci­ons desin­for­ma­des són més fàcils de mani­pu­lar, d'acon­duir i d'enga­nyar. El peri­o­disme té un ves­sant de com­promís social i cívic –que no vol dir de par­ti­disme– al qual mai hau­ria de renun­ciar, perquè és, en certa mesura, el pri­mer relat que queda del pre­sent. Cal, doncs, anar amb compte, no fos cas que amb la bugada de la crisi –de les cri­sis– es per­des­sin els dar­rers llençols de la lli­ber­tat infor­ma­tiva, de la lli­ber­tat, en suma. I cal, per tant, defen­sar uns mit­jans de comu­ni­cació públics i pri­vats de qua­li­tat en con­sonància amb el rol que els cor­res­pon –a través de la infor­mació i l'opinió plu­ral– en la pre­ser­vació de les lli­ber­tats i els valors democràtics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.