L'endemà del dissabte

El cap de set­mana pas­sat, la Paula White, la pre­sen­ta­dora d'un pro­grama de ràdio local de la BBC, va deci­dir aco­mi­a­dar-se dels seus oients –es trac­tava del seu últim dia en aque­lla emis­sora– en un estat d'embri­a­guesa. Cosa que va inten­tar negar tot cri­dant: “He pres un parell de copes, però no estic pas bor­ratxa!”, abans d'amo­llar una ria­lla hie­nesca seguida d'un silenci incòmode (perquè havia obli­dat com fun­ci­o­nava el seu equip tècnic). El com­por­ta­ment de la senyora White encai­xava per­fec­ta­ment dins una llarga tra­dició anglo­a­me­ri­cana de gent cone­guda que de tant en tant surt visi­ble­ment èbria als mit­jans de comu­ni­cació.

Als anys 70, vaig conèixer una noia que tre­ba­llava en un depar­ta­ment de la BBC que es deia Hos­pi­ta­li­tat, la feina de la qual con­sis­tia a donar als con­vi­dats als pro­gra­mes d'entre­vis­tes tant de licor com els venia de gust, a fi que se sen­tis­sin més rela­xats davant les càmeres. No era estrany, doncs, que actors i actrius que ja tenien una certa tendència a beure, sor­tis­sin al plató com­ple­ta­ment gats. Una Bette Davis gens cohe­rent, per exem­ple, va obrir el seu por­ta­ci­gar­re­tes cap per avall tot omplint la falda de tabac durant una entre­vista a prime time, a prin­ci­pis dels 80. L'actor Oli­ver Reed va sor­tir ballant com un posseït, el 1987, en un pro­grama diri­git per un pre­sen­ta­dor més aviat tocat i posat (la pri­mera de dese­nes d'entre­vis­tes en què Reed es va pre­sen­tar pet, fent esses i dient coses poc com­pren­si­bles). El pit­jor cas, pot­ser, va ser el de David Has­sel­hoff (el pro­ta­go­nista d'El coche fantástico i Los vigi­lan­tes de la playa), la filla del qual va eme­tre un vídeo de son pare en una habi­tació d'hotel, el 2007, men­tre aquest inten­tava men­jar una ham­bur­guesa esti­rat a terra, hor­ri­ble­ment bor­ratxo.

A Cata­lu­nya, però, sem­bla que mai no s'ha esti­lat això de fer el pallasso al plató havent pres unes copes de més. Tot al con­trari, si hem de jut­jar per l'entre­vista que els del canal Intere­co­nomía van infli­gir a l'Alfred Bosch fa quinze dies: aquest va aguan­tar el xàfec amb una sobri­e­tat exem­plar men­tre els seus entre­vis­ta­dors sí que es com­por­ta­ven com uns embri­acs, into­xi­cats no pas per l'alco­hol –hem de supo­sar– sinó pel con­sum immo­de­rat d'un gava­dal de tòpics no pre­ci­sa­ment Cata­lan fri­endly, ser­vits des de temps imme­mo­ri­als pels sos­pi­to­sos habi­tu­als.