Cangueli polític

La política em fa por. No ho dic jo però ho subscric. Em sobta que ho digui una persona que coneix la política perquè s'hi ha dedicat més de vint anys. I ho ha fet al capdavant de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besós. Jesús Maria Canga abandona, entre altres raons, perquè admet i reconeix que és un alcalde que no serveix per a aquests temps perquè segons deia literalment en una entrevista en aquest diari té “excessiva bona voluntat”. No sé a vostès, però que un ara ja exalcalde digui el que diu m'amoïna força. I a més, veig que el que pronosticava els anys noranta el professor Arnaguren és ben cert. La política està alliberada de tota servitud moral. Aquesta sentència la va pronunciar José Luis Aranguren, professor d'ètica i política de la Universitat Complutense de Madrid, que deixava ben clar que política i moral són incompatibles. El poder polític és impur, està contaminat i irremissiblement corromput, sentenciava el professor. I afegia que el poder es regeix per les lleis de la força, la manipulació, l'astúcia i l'aparença. Recordeu que aquell que és astut és aquell que és hàbil, enginyós per aconseguir qualsevol fi, de manera enganyosa, artificiosa. I d'aquests elements, la política d'aquest país sembla que n'ha estat ben servida.I la municipal tampoc se n'ha salvat, com hem pogut veure en els últims anys: Santa coloma de Gramenet, Reus, Lloret o Sabadell, per citar quatre exemples ben recents. Però tornem a la por. La líder de l'oposició birmana Aung San Suu Kyi assegura que no és el poder el que corromp, sinó la por. La por de perdre el poder corromp els que el tenen i la por del fuet del poder corromp els que hi estan subjectes. La por és un hàbit. Si vius amb por durant molt de temps, et converteixes en un covard. Per això, quan la gent li diu que és molt valenta –diu Suu Kyi–, pensa que és potser perquè no està acostumada a tenir por. Diu Suu Kyi –i ho comparteixo– que fer política forma part de la lluita humana incessant per demostrar que l'esperit de l'home pot transcendir els defectes de la seva pròpia naturalesa. I la por a certes maneres de fer política o d'entendre l'art de gestionar els afers públics pot superar fins i tot el més valent, com li ha passat a Canga.