Cangueli polític

La política em fa por. No ho dic jo però ho subs­cric. Em sobta que ho digui una per­sona que coneix la política perquè s'hi ha dedi­cat més de vint anys. I ho ha fet al cap­da­vant de l'Ajun­ta­ment de Sant Adrià de Besós. Jesús Maria Canga aban­dona, entre altres raons, perquè admet i reco­neix que és un alcalde que no ser­veix per a aquests temps perquè segons deia lite­ral­ment en una entre­vista en aquest diari té “exces­siva bona volun­tat”. No sé a vostès, però que un ara ja exal­calde digui el que diu m'amoïna força. I a més, veig que el que pro­nos­ti­cava els anys noranta el pro­fes­sor Arna­gu­ren és ben cert. La política està alli­be­rada de tota ser­vi­tud moral. Aquesta sentència la va pro­nun­ciar José Luis Aran­gu­ren, pro­fes­sor d'ètica i política de la Uni­ver­si­tat Com­plu­tense de Madrid, que dei­xava ben clar que política i moral són incom­pa­ti­bles. El poder polític és impur, està con­ta­mi­nat i irre­mis­si­ble­ment cor­rom­put, sen­ten­ci­ava el pro­fes­sor. I afe­gia que el poder es regeix per les lleis de la força, la mani­pu­lació, l'astúcia i l'apa­rença. Recor­deu que aquell que és astut és aquell que és hàbil, enginyós per acon­se­guir qual­se­vol fi, de manera enga­nyosa, arti­fi­ci­osa. I d'aquests ele­ments, la política d'aquest país sem­bla que n'ha estat ben ser­vida.I la muni­ci­pal tam­poc se n'ha sal­vat, com hem pogut veure en els últims anys: Santa coloma de Gra­me­net, Reus, Llo­ret o Saba­dell, per citar qua­tre exem­ples ben recents. Però tor­nem a la por. La líder de l'opo­sició bir­mana Aung San Suu Kyi asse­gura que no és el poder el que cor­romp, sinó la por. La por de per­dre el poder cor­romp els que el tenen i la por del fuet del poder cor­romp els que hi estan sub­jec­tes. La por és un hàbit. Si vius amb por durant molt de temps, et con­ver­tei­xes en un covard. Per això, quan la gent li diu que és molt valenta –diu Suu Kyi–, pensa que és pot­ser perquè no està acos­tu­mada a tenir por. Diu Suu Kyi –i ho com­par­teixo– que fer política forma part de la lluita humana inces­sant per demos­trar que l'espe­rit de l'home pot trans­cen­dir els defec­tes de la seva pròpia natu­ra­lesa. I la por a cer­tes mane­res de fer política o d'enten­dre l'art de ges­ti­o­nar els afers públics pot superar fins i tot el més valent, com li ha pas­sat a Canga.