Els primers separatistes

El lli­bre que ara ha tret Enric Vila Casas, Ber­nat el Coix, és amè i il·lus­tra­tiu. Trenca mot­lles. Escriu en estil pla­ner i pre­cisió de jurista. M'ha atret la seva síntesi de les con­seqüències del Com­promís de Casp, que el 1412 posà la con­fe­de­ració cata­la­no­a­ra­go­nesa en mans dels Trastàmara, lli­natge que ja gover­nava a Cas­te­lla.

En un altre lli­bre, massa sovint obli­dat, publi­cat el 1930 amb el títol de La ini­qui­tat de Casp i la fi del com­tat d'Urgell, Lluís Domènech i Mon­ta­ner argu­mentà que la per­so­na­li­tat de Cata­lu­nya i la seva civi­lit­zació que­da­ren estron­ca­des pels vots d'uns com­pro­mis­sa­ris que en la majo­ria dels casos no vota­ren en lli­ber­tat ni amb hon­ra­desa.

L'eru­dit Domènech i Mon­ta­ner dedicà qua­tre-cen­tes pla­nes a expli­car la lle­tra menuda d'aquell epi­sodi. El novel·lista i assa­gista Vila Casas el narra en cent qua­ranta. L'inter­preta de manera més moderna que la del moder­nista Domènech i Mon­ta­ner. No s'havia eman­ci­pat del tot dels mites romàntics de la Renai­xença.

Enric Vila Casas és un posi­ti­vista a la manera de Vicens Vives o a la de Josep Pla. Afirma que la llen­gua cata­lana es con­servà després del 1714 gràcies als cape­llans i als nota­ris. La gent volia resar i fer tes­ta­ment en català, tot i que el Decret de Nova Planta ho pro­hi­bia. Els Bor­bons volien reblar la feina bruta dels Trastàmara, però el poble no es va dei­xar pren­dre la parla.

Cata­lu­nya sí que havia per­dut abans l'avi­nen­tesa de rela­ci­o­nar-se amb l'Amèrica on arribà Colom. Isa­bel la Catòlica donà només a cas­te­llans les ter­res des­co­ber­tes. Als súbdits dels estats del Regne d'Aragó els exclogué de manera expressa. Aque­lla reina fou la pri­mera sepa­ra­tista, com diu Enric Vila Casas. També foren pio­ners del sepa­ra­tisme els “comu­ne­ros” cas­te­llans que es rebel·laren con­tra Car­les I.

El sepa­ra­tisme cas­tellà ve de més lluny que el català. Els seus caps de fila d'ara ho decla­ren sense embuts. Espe­ranza Aguirre digué que Bar­ce­lona està “en el extran­jero”. El minis­tre Wert tracta el català com una llen­gua estran­gera. Els uni­o­nis­tes tenen feina a fer a Madrid.