Noruega catalana

Un amic dels qui viat­ja­ven amb mi pels fiords de Noru­ega associà el topònim Ber­gen –el mític port sobre el qual divagà Josep Pla el 1928 a Car­tes de lluny– amb el topònim Berga, la capi­tal comar­cal cata­lana. Si fos certa aquesta hipòtesi no expli­ca­ria per ella mateixa que en el mer­cat del peix de la ciu­tat escan­di­nava hi trobéssim joves cata­lans, de Girona i Boí, que venien a les para­des.

No es pot demos­trar que hi hagi vin­cles entre els noms de les dues ciu­tats. Allí ens expli­ca­ren que Ber­gen sig­ni­fica “prat o plana entre mun­ta­nyes”. Ben mirat, això escau a Berga. Els experts d'aquí diuen, però, que l'ori­gen de Berga és el Cas­trum Ber­gium, cas­tell dels ber­gis­tans, poble pre­romà esmen­tat per Polibi i Tit Livi.

Iden­ti­fi­car Ber­gen amb Berga a par­tir del supòsit inver­sem­blant que els dos pobles com­par­tis­sin una mateixa llen­gua en la més remota anti­gor ens obli­ga­ria a esca­tir altres mis­te­ris científics. ¿Quina de les dues ciu­tats fou la pri­mera a bate­jar-se? En això tenim les de gua­nyar. Hi ha notícies que hi havia ber­gis­tans l'any 218 abans de Crist, quan Anníbal els va sot­me­tre. Ber­gen, en canvi, fou fun­dada uns mil dos-cents anys després per Olaf III.

Sí que cal veure en altres camps vin­cles sig­ni­fi­ca­tius entre Noru­ega i Cata­lu­nya. En matèria de men­jar, posem per cas. Cata­lu­nya ha estat sem­pre una de les pri­me­res con­su­mi­do­res mun­di­als de salmó fumat, com ho havia estat també de bacallà salat, dos pro­duc­tes prin­ci­pals de l'expor­tació noru­ega. També hi ha, però, una influència de la gas­tro­no­mia cata­lana a Noru­ega. La vet­lla de Sant Joan, que allí és amb sol de mit­ja­nit i lluna plena alhora, la passàrem a coberta per veure fogue­res que els veïnats cos­ta­ners ence­nen a la manera dels Països Cata­lans. Fou l'única festa en el vai­xell cor­reu. La tri­pu­lació oferí a tot­hom un cre­mat amb rom, i una crema amb canye­lla, també molt cata­lana, amb un toc encara més genuí com eren unes engru­nes de per­nil que coro­na­ven el plat. Té una expli­cació tot ple­gat: els noru­ecs que vénen a la Costa Brava s'empor­ten idees de mam i teca que con­si­de­ren exòtiques.