Opinió

Un sofà a la riba

El més petit de tots

Estem enfocant
una generació si més no
de nens sota
una càpsula de vidre

En tota aquesta història dels nens que par­len a TV3 de la Via Cata­lana hi ha un assumpte del qual s'ha par­lat poc i que em penso que mereix que ens hi atu­rem una estona. Ho dic d'entrada: ja estic tip que els nens, la mai­nada, els infants, els ado­les­cents –els menors d'edat, en defi­ni­tiva– siguin trac­tats amb aquesta bar­reja de com­mi­se­ració i de pro­tec­ci­o­nisme que fa uns anys que és a l'ordre del dia de la cor­recció política. Ni poden acce­dir a deter­mi­nats con­tin­guts ni poden expres­sar-los; ni poden for­mu­lar opi­ni­ons ni veure's inter­pel·lats per la rea­li­tat. Estem for­mant una gene­ració que no serà d'enzes perquè Déu no ho vol i perquè –de la mateixa manera que lloem l'edu­cació com a eina de progrés– també podem afir­mar que, en la vida, no hi ha marca de foc que no pugui ser ocu­pada pel foc d'una marca nova i més pode­rosa i pene­trant. Estem enfo­cant una gene­ració si més no de nens sota una càpsula de vidre, amb la intenció que no sigui fins a l'edat legal adulta que puguin inter­ve­nir, opi­nar o actuar amb relació al món que els envolta. O això és el que pre­te­nen alguns. Per sort, hi ha menors d'edat que –equi­vo­cats o no, con­fo­sos, inde­ci­sos, fugaços, arra­va­tats o pusil·lànimes– tenen cri­teri sobre les coses. No vull par­lar dels atacs furi­bunds que ha gene­rat aquest pro­grama infor­ma­tiu per a joves, perquè prac­ti­quen –amb la seva crítica des­me­su­rada– la mateixa incon­tinència i els matei­xos des­propòsits que diuen com­ba­tre. I no vull entrar tam­poc en la com­pa­ració amb altres apa­ri­ci­ons de nois i noies en tele­vi­si­ons espa­nyo­les, perquè seria com man­te­nir una pugna en què una de les parts juga amb unes car­tes mar­ca­des de molt baixa cate­go­ria moral.

Aquests dies he pen­sat en El més petit de tots. Ja ho sé: uns altres temps. Però ni Mira­vit­lles, que el va impul­sar; ni Pare­des, que el va escul­pir; ni Oli­ver ni Anglada, que el van enfor­tir nar­ra­ti­va­ment... cap d'ells no pen­sava en el nen milicià com un esta­qui­rot sense cer­vell. Això volia dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.