Presentació en societat

La mare avi­sava les veïnes i, a cre­ma­dent, ana­ven a les por­tes del Casino de Girona, al car­rer Albe­reda, per tal de exta­siar-se con­tem­plant l'entrada de les noies que es posa­rien de llarg. Amb ulls àvids i sense per­dre un detall, mira­ven com ana­ven bai­xant dels cot­xes les cor­res­po­nents dami­sel·les envol­ta­des pels seus fami­li­ars. Si elles esta­ven exul­tants, les mares i les ties no ana­ven al dar­rera en elegància i dis­tinció. Senyors pan­xuts amb esmòquing, fumant puros dona­ven el to d'alta soci­e­tat a la comi­tiva. Des de dins, se sen­tien apa­gats els sons que havien de posar el con­tra­punt musi­cal a tant de gla­mur. Les veïnes tafa­ne­res tor­na­ven cap a casa, pon­de­rant replec dels ves­tits que els havien impres­si­o­nat. Tenien xer­rada per estona!

Això s'esde­ve­nia pre­ci­sa­ment el 29 d'octu­bre de cada any, diada de Sant Narcís. Era un plat fort de Fires, abas­ta­ble només a les famílies que for­ma­ven l'elit d'aque­lla Girona. Gene­ral­ment, les noies eren filles de mili­tars, alts fun­ci­o­na­ris, fis­cals, jut­ges, advo­cats, met­ges, el gover­na­dor, el cap de l'estació... Però també comer­ci­ants de ferro i de fusta, ter­ra­ti­nents i indus­tri­als.

Supo­sava el pas de l'ado­lescència a la joven­tut: aque­lles a qui fins lla­vors s'havia trac­tat com a nenes, pas­sa­ven a ser senyo­re­tes. Eren pre­sen­ta­des en soci­e­tat, i aque­lla soci­e­tat les reco­llia. Havien entrat de ple dret en l'edat de merèixer. Merèixer un espòs que reunís les con­di­ci­ons òpti­mes per emma­ri­dar-s'hi.

Quin altre destí millor podien espe­rar, sinó repe­tir la vida de les seves àvies, de les seves mares, en una llar con­for­ta­ble i plena de fills? A l'inte­rior del Casino, els hereus, els fadrins, els estu­di­ants de car­re­res pro­me­te­do­res, els fadris­terns, però també els vol­tors sense art ni part, les obser­va­ven de dalt a baix, no els tre­ien els ulls del damunt i no sola­ment per la seva bellesa i el seu posat més o menys ele­gant, sinó també pel patri­moni que podien intuir que s'ama­gava dar­rere de cada cognom. D'una festa de pre­sen­tació en soci­e­tat ben apro­fi­tada, en podria depen­dre un futur còmode!

La ins­tantània que ens acom­pa­nya és una placa tirada pel fotògraf Sans, que durant molts anys va ser el cro­nista gràfic ofi­cial de la soci­e­tat giro­nina. No hi havia acte impor­tant que no reflectís en foto­gra­fia. Porta una data al revers (29 d'octu­bre del 1957), que cor­ro­bora l'auten­ti­ci­tat, perquè és un pre­sent que el Casino entre­gava a cada senyo­reta com a record de la “seva pre­sen­tació en soci­e­tat”.

Ha pas­sat més de mig segle, però hi reco­nei­xem algu­nes de les noies que el pas del temps ha con­ver­tit en mares i àvies de família, con­ser­vant la dig­ni­tat que aquell ins­tant els va pro­por­ci­o­nar. En aquests temps, tot ha can­viat. Segur que la joven­tut actual no ho podrà enten­dre. Però que no s'enga­nyin: les clas­ses soci­als con­ti­nuen exis­tint a Girona, mal­grat que les noies de casa bona ara por­ten texans amb estrips per tota ves­ti­menta.