Síria, entre l’esperança i la incertesa

El derrocament d’un dictador sempre és una bona notícia. La caiguda del règim de Baixar al-Assad a Síria, també, però després de l’eufòria inicial la gran incògnita és si les forces rebels vencedores aconseguiran garantir l’estabilitat i la pau. En la caiguda d’una dictadura, hi tenen més a veure els factors externs que no pas els interns, per això en el futur immediat de Síria hi continuaran tenint molt a dir les potències estrangeres, sobretot les que han resultat més afavorides en la derrota d’Al-Assad: els EUA, Israel i Turquia. De moment la comunitat internacional es manté cauta davant les primeres declaracions del nou home fort del país, Abu Mohammad al-Julani, un antic islamista radical que, conscient de les suspicàcies que aixeca, ara exhibeix un discurs moderat. Però la reconstrucció del país, després de 54 anys de manca de llibertats i 11 de guerra civil, no serà fàcil. En primer lloc per la diversitat de faccions que conformen el bàndol guanyador, aglutinades a l’entorn de l’Organisme d’Alliberament del Llevant i formades per combatents islamistes, kurds i proturcs. Contra un enemic comú sempre hi ha motius per superar les diferències però, un cop exiliat Al-Assad i col·lapsat el seu règim, caldrà veure com evolucionen les ànsies de poder de cadascú. El principal temor, tenint en compte els precedents talibans a l’Afganistan, és que els nous dirigents mostrin la seva autèntica cara una vegada consolidats en el poder i que les promeses de moderació siguin substituïdes per la temptació d’instaurar un califat al país. Això seria especialment greu per a les dones, també per al conjunt d’una societat tradicionalment acollidora i diversa pel que fa a cultures i religions. Sobre la regió, hi plana, a més, el risc d’una escalada de conseqüències imprevisibles, amb el govern d’Israel disposat a annexionar-se definitivament les posicions ocupades als alts del Golan. En aquest sentit, la fi del règim d’Al-Assad s’ha vist precipitat per un joc imparable de fitxes de dòmino, amb el front ucraïnès reclamant recursos militars als russos i els atacs israelians contra Hezbol·là afeblint la posició iraniana. Que Síria no esdevingui un altre estat fallit és el repte col·lectiu.