Sixena, la ferida oberta

Set anys després que la Guàrdia Civil, amb la Gene­ra­li­tat inter­vin­guda per l’arti­cle 155 i bona part dels mem­bres del govern a la presó o a l’exili, s’endugués cap a Vila­nova de Sixena (i de mati­nada) qua­ranta-qua­tre obres d’art del Museu de Lleida, l’epi­sodi con­ti­nua gene­rant veri­ta­bles des­propòsits. L’últim dels quals, ahir, i ja vist per a sentència, el judici con­tra qui ales­ho­res era con­se­ller de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat, Lluís Puig, que, empa­rant-se en la llei de patri­moni cul­tu­ral català, i de fet molt abans que s’emetés una sentència ferma sobre què calia fer amb aque­lles obres d’art, va deci­dir no lliu­rar-les a l’Aragó. Puig, que –convé recor­dar-ho sovint– fa més de set anys que és a l’exili tot i haver exer­cit de con­se­ller durant només qua­tre mesos en l’ales­ho­res govern de Puig­de­mont, va ser ahir jut­jat en absència, ja que encara no se li ha apli­cat l’amnis­tia que hau­ria de faci­li­tar el seu retorn (una altra fla­grant injustícia), i una decla­ració a través de vide­o­con­ferència des de Bèlgica, com ja havia adver­tit la justícia d’aquest país, era invi­a­ble per un canvi legis­la­tiu en la llei belga. La fis­ca­lia demana per a ell dos anys d’inha­bi­li­tació i 6.000 euros de multa per un delicte de deso­bediència greu.

Més enllà, però, de l’enèsima vul­ne­ració de drets que ha patit Lluís Puig, el judici d’ahir va tor­nar a posar de mani­fest la ins­tru­men­ta­lit­zació política que es va fer –i es con­ti­nua fent– del litigi, començant per voler fer pre­val­dre una sentència d’un tri­bu­nal de pri­mera instància per sobre de tota una llei de patri­moni i aca­bant per dema­nar a Puig el que se li demana. Mos­tra irre­fu­ta­ble de tot això és que, anys després d’aquell epi­sodi traumàtic, les obres que, davant l’estu­por i la indig­nació de la soci­e­tat cata­lana i en un epi­sodi més de revenja pel referèndum de l’1 d’Octu­bre, la Guàrdia Civil va endur-se del Museu de Lleida con­ti­nuen sense estar expo­sa­des enlloc, i cada dia que passa aug­men­ten els dub­tes sobre el seu estat real de con­ser­vació. El govern ara­gonès, amb el soci­a­lista Javier Lambán al cap­da­vant, exi­gia amb urgència el tras­llat d’aque­lles obres per una qüestió de “dig­ni­tat”. El temps, però, ha demos­trat que tot ple­gat va ser un cas de cata­la­nofòbia fla­grant. Un més.