Poder-se moure amb garanties

Durant l’any passat 136 persones van morir a les carreteres catalanes i, tot i que no n’és l’únic factor, l’estat de la xarxa n’és un element molt important. Per això, el pla que el govern ha presentat per millorar la mobilitat per carretera no es pot interpretar de cap altra manera que no sigui positivament. S’actuarà en 76 quilòmetres que afegiran un carril addicional per garantir avançaments segurs i evitar xocs frontals. En gran mesura es tracta de carreteres que fa anys que esperen solucions que permetin justament reduir la sinistralitat. La mobilitat en vehicle privat s’ha disparat les darreres dècades per factors com ara l’increment poblacional i el turisme, però Catalunya continua, en molts casos, amb infraestructures que no són capaces d’absorbir el volum de trànsit actual i que no ofereixen garanties. Les millores sempre són benvingudes però fa la sensació que el govern opta pel carril addicional a causa de l’elevat cost que suposen els desdoblaments. És a dir, que es queda a mig camí entre el que caldria fer –o voldria– i el que realment es pot permetre pagar. I aquest és justament un dels problemes que històricament ha hagut d’afrontar Catalunya: la limitació del marge d’acció que ha tingut per decidir quin model de mobilitat vol. Amb uns pressupostos que permeten alegries relatives i amb competències dependents de l’Estat en matèria com el transport ferroviari, per exemple, s’ha fet el que s’ha pogut. Això ha provocat que la mobilitat s’hagi articulat, gairebé en exclusiva, sobre la base del trànsit rodat. Tampoc hi ha hagut una aposta clara pel transport públic, amb connexions efectives i a l’abast de tots els territoris, cosa que ha incentivat que la dependència del vehicle privat hagi estat una necessitat més que una elecció.

La realitat és la que és i per ser competitius des del punt de vista econòmic i poder moure’ns amb seguretat són necessàries carreteres competitives i amb manteniment. Unes condicions que no s’han d’exigir només a la xarxa dependent de la Generalitat, sinó també a la gestionada per l’administració estatal, sobretot després de l’alliberament de les autopistes, que ara encara suporten més trànsit.