L’amnistia, a la taula del Constitucional
No per esperada, l’enèsima decisió del Tribunal Suprem de no admetre els recursos del president Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig perquè se’ls apliqui ja d’un cop l’amnistia, obre un nou capítol en el tortuós serial en què s’ha convertit l’aplicació pràctica d’aquesta llei. D’entrada perquè, amb aquesta resolució, l’alt tribunal espanyol tanca el cercle en què haurà estat una veritable obsessió retorçar la llei fins a límits insospitats a l’hora de perseguir la dissidència política. Seran el temps i els fets els que ho diran, però la manipulació tan perversa que ha perpetrat del delicte de malversació i el concepte d’enriquiment personal serà d’aquelles llufes que penjaran de les togues del Suprem durant una bona temporada. Ara, però, la pilota canvia de mans i passa a les del Constitucional, de qui s’espera que, a diferència del TS, faci una lectura literal a l’hora d’executar una llei que és molt explícita no només en el seu encaix amb els casos de Puigdemont, Comín i Puig, sinó en la necessitat d’aixecar les mesures cautelars que posen sobre tots tres a partir del que diu el seu article quart.
El del temps ha estat un vector determinant en l’aplicació fins ara de la llei d’ençà de la seva aprovació. Ha estat més que una evidència que el sector més conservador de la judicatura, amb el suport inestimable del PP i Vox, ha fet tot el possible i més per dilatar, i en general entorpir, la concessió de l’amnistia no només al president i als qui van ser els seus consellers, sinó a desenes i desenes de represaliats que, ara mateix, tenen els seus expedients encallats a còpia d’argúcies i martingales diverses. Vist això, és d’esperar que el Constitucional, un tribunal amb un perfil polític més que obvi que es constata per com es trien el seus membres, no tingui la mateixa temptació de resoldre els recursos en el temps i forma que pugui convenir a algú i, per tant, que sigui només el criteri tècnic i jurídic el que determini els calendaris a partir d’ara. Rigor a l’hora d’aplicar una llei ratificada pel poder legislatiu. Fa basarda de dir, però aquest és el clam que, encara avui, s’ha de fer a una justícia, l’espanyola, encallada en temps pretèrits.