La foto

Dis­sabte farà deu anys del pacte del Tinell. De la foto de Mara­gall, Carod i Saura que enter­rava el pujo­lisme i pre­te­nia arra­co­nar el PP a totes les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes. I el dia 20 farà també una dècada que Mara­gall i Mon­ti­lla van con­vi­dar a sor­tir al balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat José Luis Rodríguez Zapa­tero. Començava l'estació fede­ral.

No seré jo qui defensi que es vul­gui mar­gi­nar cap par­tit. Ni que un polític espa­nyol tre­gui el cap pel balcó del Palau de la Gene­ra­li­tat per molt talante que tingués. Només vull asse­nya­lar que en deu anys el PSC ha pas­sat d'aques­tes dues imat­ges a la foto de la vigília del dia de la Cons­ti­tució. Tot un pri­mer secre­tari retra­tant-se al cos­tat de la líder del PP, del cap de Ciu­ta­dans, de mili­tars i poli­cies, a la dele­gación del gobi­erno de Lla­nos de Luna. Deu anys. De l'espe­rança del tri­par­tit al blanc i negre. De Bar­bara Hen­dricks a l'anunci de Rap­hael. Deu anys. I 22 dipu­tats menys. I estic d'acord amb Manuel Cuyàs. Aquesta foto per­se­guirà Pere Navarro per sem­pre. Ens hem resis­tit a fer dos blocs. El de la con­sulta i el de l'immo­bi­lisme. I, sobre­tot, ens hem resis­tit a posar el PSC amb el bloc del no a tot. Però el Clo­o­ney de Ter­rassa s'hi ha posat ell solet. I no em puc ima­gi­nar la cara que devien posar Elena i com­pa­nyia. “Si tu no hi vas, ells tor­nen”, deia Zara­goza abans de les amis­tats peri­llo­ses de la Camarga. I recu­pero Manu­ela de Madre en la pre­sen­tació de l'Esta­tut al Congrés el 2 de novem­bre del 2005: “Uste­des ya lle­ga­ron ago­ta­dos a la Cons­ti­tución. Con la Cons­ti­tución que­da­ron ago­ta­dos. Con el Esta­tuto del año 1979 ya les bas­taba. ¡Qué digo! Les sobra con el Esta­tuto de 1979. Uste­des tie­nen miedo con­ti­nu­a­mente. (...) No es que usted no mueva el agua, señor Rajoy. El agua estan­cada se vuelve putre­facta y pan­ta­nosa.” Doncs amb els dele­gats de Don Tan­credo a la colònia ha brin­dat ara Navarro.