Ecologisme sobiranista

Els dies 12 i 13 de novem­bre de 1983 es va fun­dar Alter­na­tiva Verda (AV) a la Bis­bal d'Empordà, branca política del Movi­ment Eco­lo­gista Català (MEC). Va ser el pri­mer par­tit eco­lo­gista que es registrà en el Minis­te­rio del Inte­rior. El seu objec­tiu ini­cial era impul­sar una con­fe­de­ració ibèrica i poten­ciar una inter­na­ci­o­nal de par­tits verds de base regi­o­nal o naci­o­nal, com es pro­posà en un ampli informe que els cata­lans varen pre­sen­tar el 1985 a la lla­vors Green Alter­na­tive Euro­pean Link. La presència d'AV en els pri­mers con­gres­sos de The Euro­pean Gre­ens, cele­brats a Dover (1986) i Esto­colm (1987), i en el pri­mer congrés de la con­fe­de­ració a Car­de­deu (1985) va des­ta­car per defen­sar aquests prin­ci­pis.

Durant les dècades dels vui­tanta i noranta AV va esde­ve­nir un refe­rent de l'eco­lo­gia política sobi­ra­nista i va ser el pri­mer par­tit extra­par­la­men­tari en els resul­tats de les elec­ci­ons autonòmiques, legis­la­ti­ves i al Par­la­ment Euro­peu. AV vore­java el 2% dels vots a la cir­cums­cripció de Girona quan Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya es va regis­trar com a ICV, incor­po­rant el genèric “verds”, el logo anti­nu­clear i deno­mi­nat-se “eco­so­ci­a­lista”. Altres orga­nit­za­ci­ons, com ara VERDE (Vértice Español de Rei­vin­di­cación del Des­ar­ro­llo Ecológico), de caire ultra­dretà, també into­xi­ca­ren l'espai. La con­fusió va afa­vo­rir, com era de pre­veure, ICV, que es va bene­fi­ciar de la posició de The Euro­pean Gre­ens de no homo­lo­gar cap par­tit de caire inde­pen­den­tista.

En una ocasió, A Olot, el pre­si­dent Pujol va dir-me: “Per què Alter­na­tiva Verda, si ja tenim els d'Ini­ci­a­tiva, que ho fan molt bé?” Vaig enten­dre la posició de Pujol anys després, quan ICV va gover­nar i con­tro­lar la gestió ambi­en­tal del país. Durant els tri­par­tits, els lob­bies energètics no es varen sen­tir en cap moment amenaçats.

El naci­o­na­lisme gover­nant sem­pre ha menys­tin­gut l'apor­tació del movi­ment de defensa del ter­ri­tori. És més, en el dar­rer lli­bre del pre­si­dent, Notícia del Pre­sent, que recull tots els seus arti­cles de premsa de 1947 fins al 2013, en cap lloc men­ci­ona el con­cepte “eco­lo­gista” ni cita per­so­na­li­tats científiques de la talla de Ramon Mar­ga­lef. Ho con­si­dero un fet regres­siu i insòlit per a un líder polític del segle XX.

Alter­na­tiva Verda, però, va seguir denun­ci­ant el model desen­vo­lu­pista i la colo­nit­zació energètica impo­sada per la Cons­ti­tució i l'Esta­tut de Sau, pro­po­sant alhora un nou para­digma basat en l'eco­no­mia solar, l'estalvi energètic i una orde­nació ecològica del ter­ri­tori.

Quan el 2010 AV va dis­po­sar de tres dipu­tats al Par­la­ment, fruit de la seva coa­lició amb Soli­da­ri­tat Cata­lana, va influir deci­si­va­ment en les posi­ci­ons ambi­en­ta­lis­tes i anti­nu­cle­ars de SI.

Durant tres dècades AV ha apor­tat conei­xe­ment, teo­ria i pràctica al cata­la­nisme i ha invi­tat els seus prin­ci­pals líders mun­di­als docu­men­tant-los sobre la nos­tra rei­vin­di­cació naci­o­nal. Tot i els bas­tons a la roda que ha patit AV, el seu full de ruta ha esde­vin­gut un èxit, ja que avui la majo­ria de la soci­e­tat civil ja no con­si­dera mar­gi­nals aque­lles pro­pos­tes dels anys vui­tanta. Els valors de l'ano­me­nada “eco­no­mia verda” esde­vin­dran fona­men­tals per cons­truir un estat català modern, soli­dari i, pot­ser, amb una cons­ti­tució ins­pi­rada en la Carta de la Terra.

No volia aca­bar l'any, amb la pers­pec­tiva espe­rançadora del 2014, sense recor­dar l'apor­tació patriòtica de l'eco­lo­gisme, tot i la nul·la atenció que el Memo­rial Democràtic dedica a aquest movi­ment.

La base ideològica i la rege­ne­ració democràtica que impulsa la CUP, el Procés Cons­ti­tu­ent i algu­nes sec­to­ri­als de l'ANC, les va començar a con­rear Alter­na­tiva Verda fa trenta anys. Calia dir-ho en un moment que els nous lide­rat­ges sem­blen obli­dar els que varen com­ba­tre amb coratge la frau­du­lenta Tran­sició.