Opinió

Dues colonitzacions (I)

La colonització s'exercia en territoris on la mà d'obra permetia el treball forçat

La con­questa de Mèxic i de l'imperi Asteca, el 1519, per Hernán Cortés, la del Perú i de l'imperi Inca, el 1531, per Pizarro, i la de l'Argen­tina, l'Uru­guai i Para­guai i dels impe­ris dels Char­ruas, els Que­ran­dis i els Gua­ra­nis per Men­doza, el 1540, té una base comuna. S'empre­sona el príncep del poble colo­nit­zat, Moc­te­zuma, Ata­hu­alpa..., se l'obliga a pagar tri­but, a tre­ba­llar per pagar-lo i s'asse­gura així el sot­me­ti­ment del poble, evi­tant la revolta. La repressió era dura i pública per ser exem­plar. La sis­temàtica eren les enco­mi­en­das i els repar­ti­mi­en­tos. L'interès dels con­que­ri­dors era l'or i la plata dels pobles colo­nit­zats perquè era aquest l'únic valor que a l'època podia ser trans­por­tat a la metròpoli i perquè el sis­tema finan­cer i l'ins­tru­ment de paga­ment estava basat en l'or.

La colo­nit­zació s'exer­cia en ter­ri­to­ris rics i poblats en els quals la mà d'obra per­me­tia el tre­ball forçat per obte­nir el bene­fici ràpid que estava en l'ori­gen de la con­questa. La con­versió dels pobles colo­nit­zats a la fe catòlica era un objec­tiu que pre­te­nia subs­ti­tuir una religió, cul­tura i hàbits que eren con­si­de­rats sub­jec­tes d'ido­la­tria, opo­sats a l'ordre social que tocava i infe­ri­ors en tots els hàbits pro­pis. Per als con­que­ri­dors, l'auto­ri­tat reli­gi­osa, l'Església, i la política, el rei, màxima auto­ri­tat que venia direc­ta­ment de Déu, eren dos valors que havien de ser obli­gatòria­ment res­pec­tats. En aquest entorn de lleis i prin­ci­pis, la pri­mera pri­o­ri­tat era acon­se­guir fons per un estat sem­pre endeu­tat en excés per la guerra a Europa.

Els reli­gi­o­sos que acom­pa­nya­ven els con­que­ri­dors, Ber­nar­dino de Sahagún a Cortés, des­cri­uen la cru­el­tat d'aquests fets: “[...] Els espa­nyols van aga­far Moc­te­zuma... abans de fer-se fosc, el ter­ror s'havia escam­pat arreu, la por de la gent... i els espa­nyols van aga­far tot el que van con­si­de­rar que era bo, tenia valor...” Bar­to­lomé de las Casas des­criu a La història de la des­trucció de les Índies, publi­cat al 1542, la con­questa de Nova Gra­nada, ara Colòmbia. “El colo­nit­za­dor trac­tava la població nativa, dig­na­ta­ris, vells, dones, nens com si fos­sin seus i els feia tre­ba­llar dia i nit per als seus interes­sos sense des­cans...”, o quan parla del Perú... “El 1531, un altre gran vil·là, Pizarro, va envair el regne del Perú amb la intenció de repe­tir l'estratègia de des­trucció, roba­tori i sot­me­ti­ment uti­lit­zada per uns altres abans en aquests ter­ri­to­ris...”

L'explo­tació de les mines reu­neix el 1650, a Cerro Rico, Potosi, 160.000 per­so­nes, una població supe­rior a l'època de la de Lis­boa o Venècia. El sis­tema d'explo­tació de les mines, de caràcter públic perquè era direc­ta­ment explo­tat per l'Estat, va ser ideat i esta­blert per Fran­cisco de Toledo al 1569 per a Perú i Bolívia. La població era des­plaçada i agru­pada a prop del cen­tres miners i tre­ba­llava en un règim pràcti­ca­ment d'escla­vatge. El sis­tema que es manté fins al 1825 per­me­tia a penes sub­sis­tir la població local, però era eficaç per la pro­ducció de metalls pre­ci­o­sos que era trans­por­tada a Espa­nya en com­bois marítims una vegada a l'any. Aquesta orga­nit­zació econòmica i social va enri­quir els con­que­ri­dors i va gene­rar molts recur­sos a la corona; encara el 30% de PIB espa­nyol a la segona mei­tat del segle XVIII pro­ve­nia d'Amèrica, però va con­ver­tir l'Amèrica del Sud en el con­ti­nent amb majors desi­gual­tats.

La base de la colo­nit­zació espa­nyola i també por­tu­guesa repo­sava en gran part en explo­tar el tre­ball de ter­cers. El tre­ball, segons la tra­dició catòlica, és una male­dicció divina i no una manera de dig­ni­fi­car l'home: quan Adam és expul­sat del Paradís, és con­dem­nat a tre­ba­llar per sub­sis­tir... Aquests prin­ci­pis no van entrar en crisi a Espa­nya fins a final del segle XIX. La riquesa gene­rada per la colo­nit­zació és fruit de la con­vergència d'interes­sos polítics i econòmics d'un estat aris­tocràtic, i d'una petita elit que en treu bene­fi­cis gene­ro­sos en una època en què la fron­tera entre el que és públic i pri­vat era bor­rosa. El mes­tis­satge va donar, a par­tir del segle XVIII, una nova classe social basada en els matei­xos pri­vi­le­gis i tra­di­ci­ons de l'antic regim, pri­vi­le­gis que es man­te­nen fins després de la inde­pendència, i van cons­ti­tuir la base econòmica i social de les noves repúbli­ques ame­ri­ca­nes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia