Històries del futbol

“La mente puede equi­vo­carse con su luz dema­si­ado cen­te­lle­ante, pero el corazón es más ecuánime por su luz cal­mante” Aquesta curi­osa frase és d'un pro­grama anun­ci­a­dor d'un par­tit de fut­bol que es va jugar a la Bis­bal l'any 1974. Forma part d'una col·lecció de pro­gra­mes que ara fa qua­ranta anys es van fer enor­me­ment cèlebres i eren espe­rats pels afi­ci­o­nats cada set­mana. Els escri­via l'Ernest Plaja, pre­si­dent de l'Atlètic Bis­ba­lenc i per­ma­nent con­ce­jal de l'Ajun­ta­ment pel ter­cio sin­di­cal, home del règim d'en Franco, tot un per­so­natge que en els pro­gra­mes par­lava del “micro­cos­mos y del macro­cos­mos” o expli­cava que “si con­si­de­ra­mos lo impor­tante que es entrar en acción con­junta y si por acción debe enten­derse una con­ducta humana, siem­pre que los suje­tos de la acción enla­cen con ella un sen­tido sub­je­tivo...”, idees que alguns bis­ba­lencs qua­li­fi­ca­ven de molt pro­fun­des i geni­als, i altres con­si­de­ra­ven veri­ta­bles dis­ba­rats. Aquells pro­gra­mes són una anècdota més de les infi­ni­tes que con­fi­gu­ren la història dels clubs dels nos­tres pobles, clubs modes­tos ges­ti­o­nats per enor­mes dosis de volun­tat, des­in­terès i gene­ro­si­tat. Impa­ga­ble. Con­trasta això amb el que passa a les direc­ti­ves dels clubs de pri­mera, tan con­di­ci­o­na­des per interes­sos per­so­nals i ànsies de noto­ri­e­tat. A més nivell més pro­ble­mes i més ressò, és clar. Dues o tres set­ma­nes enrere el Barça era notícia pels pro­ble­mes judi­ci­als deri­vats del fit­xatge de Ney­mar. Una notícia en tapa una altra, de manera que de moment els pro­ble­mes d'en Rosell, i pot­ser d'altres direc­tius, han que­dat fora del focus de l'actu­a­li­tat. Vés a saber qui pro­ta­go­nit­zarà el pro­per enre­nou fut­bolístic.

El fut­bol del meu poble, la Bis­bal, ha estat sem­pre de la classe més modesta. La Unió Spor­tiva Bis­ba­lenca es va fun­dar l'any 1922 i va inau­gu­rar el camp el dia de la festa major, amb par­tit entre el Pala­fru­gell i el Refrec­to­rium de Bar­ce­lona. Des d'ales­ho­res ha pas­sat de tot però no s'ha parat de jugar. Sem­blant­ment ha pas­sat a tots els pobles gràcies a l'esforç de legi­ons de per­so­nes. Això és el que sobre­tot hem de valo­rar del fut­bol i no tant les victòries dels grans equips. Pot­ser és això el que volia dir aquell pecu­liar pre­si­dent del Bis­ba­lenc quan va escriure que el fut­bol és “un juego, donde se puede con­se­guir la tri­logía de la vic­to­ria, el empate o la der­rota, donde los más exper­tos matemáticos, científicos y cla­ri­vi­den­tes no pue­den vati­ci­nar un resul­tado cierto antes de jugar un encu­en­tro”. Exacte.