El ‘Guernica' no

La veri­tat és que pen­sava que no hau­ria d'escriure aquest arti­cle. Estava con­vençuda que, després de la notícia de fa quinze dies del lliu­ra­ment de les armes per part d'ETA als veri­fi­ca­dors inter­na­ci­o­nals, algú hau­ria dit (pot­ser ho han fet i jo no ho he vist) que la posada en escena per part dels mem­bres d'ETA havia estat, com a mínim, ofen­siva. Tot i que sé que m'estic posant en ter­renys pan­ta­no­sos, no puc callar que em sem­bla moral­ment un insult que ETA lliuri les armes amb el Guer­nica pre­si­dint el dis­curs dels tres enca­put­xats.

Quan jo era petita, a la caòtica habi­tació dels ado­les­cents fami­li­ars hi havia dues imat­ges pre­si­dint i ocu­pant les parets. Dos pòsters enor­mes. Dues ico­nes ple­nes de sim­bo­lo­gia que repre­sen­ta­ven la revo­lució, el dolor i la mort injusta. Per un cantó, en Che Gue­vara, amb tot el seu sen­tit de guer­ri­ller lli­ber­tari, i per l'altre, el Guer­nica, amb tot el sig­ni­fi­cat de tragèdia, de des­trucció i de sacri­fici dels inno­cents morts a mans del fei­xisme. Si ara haguéssim de par­lar de qui o quins són els fei­xis­tes i qui o quins els inno­cents, dei­xin-me dir-los, senyors d'ETA, que, com a mínim, jo tin­dria molt clar que, en tot cas, no són vostès els que s'han d'asseure al banc dels inno­cents.

La des­trucció del muni­cipi de Guer­nica la varen cau­sar les bom­bes i cal recor­dar que els que posa­ven bom­bes i mata­ven inno­cents també eren vostès. Dei­xin-me que els digui, i per par­lar d'allò que tenim més a prop (he estat a punt d'escriure “per par­lar dels nos­tres”, però “nos­tres” també són els morts de Bur­gos, de Madrid o de Jaén...) que tots els morts de l'atemp­tat de l'Hiper­cor o els de la casa cuar­tel de Vic esta­ven, estan i esta­ran per sem­pre repre­sen­tats al qua­dre pin­tat per Picasso l'any 1937.

Fer ser­vir aquest símbol és cor­rom­pre'l, i vostès, senyors d'ETA, no hi tenen cap dret. No el poden uti­lit­zar perquè no els per­tany. És imper­do­na­ble que hagin pen­sat que ho podien fer.

Molt pro­ba­ble­ment un dels llocs on el Guer­nica res­pi­ra­ria assos­se­ga­da­ment seria, entre molts d'altres, sobre el nínxol de l'Ernest Lluch. Sabria que és allà on toca estar, i no pas for­mant part de l'esce­no­gra­fia d'una banda ter­ro­rista enca­put­xada que deixa les armes.