Resistents

L'home regenta un men­ja­dor repu­tat a la ciu­tat i l'altre dia tenia ganes de par­lar clar. Ha tram­pe­jat la crisi com ha pogut, és a dir, més o menys com tot­hom: can­vis estruc­tu­rals, ajus­tar cos­tos i des­pe­ses, limi­tar els mar­ges de bene­fici a la mera super­vivència... Com tants, fa anys que viu afer­rat a aque­lla crida des­es­pe­rada de Negrín quan la guerra era, de fet, per­duda: “Resis­tir es ven­cer.” I com tants, fa comp­tes per veure quan falta per la fi del cicle bíblic i s'aca­bin les vaques magres i les espi­gues seques. Ara per ara, em con­fessa, la incer­tesa segueix essent la nota domi­nant i tot sem­bla aguan­tar-se per un pèl. Ell, però, és la mena d'home que no pot dei­xar de tre­ba­llar per la mateixa raó que una gallina no pot dei­xar de pon­dre ous. Passa el dia bar­ri­nant per tro­bar la nova mesura que sal­varà la situ­ació. Una de les dar­re­res –i m'ho diu amb cara de son– ha con­sis­tit a aixe­car-se a les sis en lloc de les set. La cosa millora, iro­nitza. És el penúltim expe­ri­ment en la llarga llista de mesu­res cre­a­ti­ves per a cape­jar el tem­po­ral: reduir el per­so­nal a la mínima expressió, eli­mi­nar ser­veis sump­tu­o­sos, assu­mir per­so­nal­ment les con­tingències en qual­se­vol àmbit de la feina. És dels que han apli­cat amb per­se­ve­rança el nou prin­cipi revo­lu­ci­o­nari: qual­se­vol forat l'omple l'amo. Des­criu la situ­ació com de mun­ta­nyes rus­ses. Un dia tot sem­bla magnífic i bull d'acti­vi­tat. L'endemà el men­ja­dor sem­bla un desert. Un dia et poses totes les meda­lles. L'endemà les has de tor­nar a guar­dar totes al calaix. Fa anys, diu, que estem fent sis­plau per força una cura d'humi­li­tat. Em pre­o­cupa la seva edat i aquest viure en un estat de con­ti­nu­ada emergència per man­te­nir el petit negoci. No vol pas que m'amoïni, però, i em demos­tra que no ha per­dut el bon humor ni la sor­ne­gue­ria. Amb ulls de murri m'anun­cia la seva dar­rera geni­a­li­tat, l'última mesura per aug­men­tar la pro­duc­ti­vi­tat: “M'acabo de nome­nar subs­ti­tut de mi mateix per a qual­se­vol ocasió que ho reque­reixi.” Resis­tents.