Opinió

Vocació imperial

Putin utilitza el gas i les minories russes per conservar i legitimar la seva influència i les seves accions

La crisi de Cri­mea, tan­cada amb l'annexió de la península a la Fede­ració Russa, reviu l'herència dei­xada pel col·lapse de l'URSS i del comu­nisme a l'Europa Ori­en­tal. Amb l'excepció de Iugoslàvia, que no for­mava part de l'òrbita soviètica, la tran­sició política no fou traumàtica, i només a Roma­nia hi hague­ren algu­nes vícti­mes. La debi­li­tat d'un règim soviètic en des­com­po­sició (Mikhaïl Gor­bat­xov, 1985-1991) faci­lità aquesta tran­sició. Així, entre 1989 i 1992 té lloc el procés de canvi a l'Europa ori­en­tal; i les inde­pendències de les ex repúbli­ques soviètiques, el 1990 Lituània i el 1991 Geòrgia, el Tad­jikis­tan, Estònia, Letònia, Ucraïna, Bie­lorússia, la República de Moldàvia, el Kir­gui­zis­tan, l'Uzbekis­tan, Armènia, l'Azer­baid­jan, el Turk­me­nis­tan i el Kazakhs­tan. La feblesa dels man­dats de Borís Ielt­sin (1991-1999) faci­lità l'apro­xi­mació d'aquests països a l'Europa occi­den­tal. Vint-i-cinc anys després la majo­ria d'ells for­men part de la UE i de l'OTAN (Bulgària, República Txeca, Eslovàquia, Estònia, Hon­gria, Letònia, Lituània, Polònia i Roma­nia, a més de les exrepúbli­ques iugos­la­ves de Croàcia i Eslovènia).

Tan­ma­teix, a les exrepúbli­ques soviètiques roma­nia el pòsit del procés de rus­si­fi­cació impul­sat per Sta­lin després de la Segona Guerra Mun­dial amb el des­ter­ra­ment de mino­ries acu­sa­des, amb fona­ment o no, de col·labo­ra­ci­o­nisme amb els nazis. Així, foren depor­tats a Sibèria 380.000 ale­manys del Volga, 407.000 txet­xens, 92.000 ingúixos, 200.000 tàrtars de Cri­mea, 75.000 karat­xis i milers d'ucraïnesos, bàltics... En molts casos la població expul­sada fou subs­tituïda per colons rus­sos de tal manera que avui la mino­ria russa repre­senta una part impor­tant de la població d'aquests països, quan no la majo­ria (Cri­mea).

L'arri­bada de Vladímir Putin a la pre­sidència del govern (1999-2000, 2008-2012) i, després, a la pre­sidència de la Fede­ració (2000-2008 i de nou a par­tir del 2012) frenà la deriva pro­oc­ci­den­tal. Aquest exo­fi­cial del KGB for­mat en les entra­nyes de l'antic apa­rell soviètic es pro­posà res­ti­tuir el mal­trac­tat orgull rus (Rússia havia pas­sat de ser la segona potència mun­dial a ser una eco­no­mia en decadència minada per la cor­rupció) bas­tint un règim auto­ri­tari i per­so­nal, igual­ment cor­rupte però amb apa­ren­ces democràtiques (cele­bració d'elec­ci­ons) on es pre­mia la fide­li­tat al poder i es cas­tiga la dis­sidència i la lli­ber­tat d'opinió. Dis­posa per fer-ho del gas que abas­teix l'Europa cen­tral i ori­en­tal i que ha estat la base de la reac­ti­vació econòmica. Rússia és avui una nova potència emer­gent mem­bre del G8 (situ­ació que pot variar amb les san­ci­ons). Les dues guer­res de Txetxènia (1994-1996 i 1999-2009) dona­ven compte de la volun­tat de Putin de mar­car les línies ver­me­lles de la zona d'influència de la nova Rússia. La inter­venció a Geòrgia l'estiu del 2008, amb el pre­text d'Ossètia del Sud i Abkhàzia, evi­den­ci­ava que no estava dis­po­sat a per­me­tre que els Estats Units, l'OTAN o la UE anes­sin més enllà d'aques­tes línies ver­me­lles que inclo­uen Bie­lorússia, Ucraïna i Geòrgia. En suma, Putin és fill de la vocació impe­rial russa i soviètica i uti­litza el gas i les mino­ries rus­ses per con­ser­var i legi­ti­mar la seva influència i les seves acci­ons. És clar que per a l'elit del poder a Mos­cou i per a una part de la població russa es tracta d'atu­rar el que con­si­de­ren també una vocació impe­rial de signe con­trari que, després de la humi­li­ació de la inde­pendència de Kosova a la qual s'opo­sava Rússia, ha tru­cat a les por­tes de les seves fron­te­res. Aquesta expansió occi­den­tal és a ulls de Mos­cou una amenaça per als interes­sos de la Fede­ració. De nou la síndrome de l'ós asset­jat reviu en la retòrica i en les acci­ons de Putin. Mala peça al teler en un món que després de la guerra freda sem­bla cada cop més des­con­tro­lat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia