Optimització de recursos

L'evidència que perquè el procés català reïxi cal la impli­cació de la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal és inqüesti­o­na­ble. Vet aquí per què l'Estat pres­si­ona els ambai­xa­dors i amenaça amb l'expulsió d'Europa. Però si bé el front sobi­ra­nista coin­ci­deix en la neces­si­tat, no coin­ci­deix en la forma. Diplo­cat, ANC, ICEC, govern, par­tits, Òmnium, xar­xes soci­als amb Free Cata­lo­nia com a leit­mo­tiv... Totes, acti­vi­tats necessàries. Però es troba a fal­tar uni­tat en la pro­jecció inter­na­ci­o­nal. Pro­ba­ble­ment si, en lloc d'anar tot­hom a la seva, els esforços fos­sin con­junts, els resul­tats serien més con­tun­dents i el món mira­ria encara més cap a Cata­lu­nya. És el que va pas­sar, per exem­ple, amb la Via Cata­lana, quan tot­hom anava a l'una.