el defensor del lector
Lligat i ben lligat
Les darreres eleccions europees han fet obrir els ulls als que no volen que a l'Estat espanyol les coses canviïn. Els resultats electorals han deixat ben clar que en les properes estatals els resultats no s'assemblaran en res als de les últimes. D'entrada, no hi haurà cap partit que tingui majoria absoluta i, fins i tot, és gairebé segur que pot sortir alguna majoria curiosa. Aquest punt me l'han comentat molts lectors, ja sigui personalment o bé per correu, i diria que hi ha hagut unanimitat. Estem davant d'una decisió purament i exclusivament política. Resulta que el rei Joan Carles I està força fotut, no cal ser cap especialista per veure-ho, per tant, si es vol assegurar el futur monàrquic del país cal fer el canvi com més aviat millor per tal d'assegurar una majoria àmplia que permeti deixar les coses tal com estan. El PP ho té molt clar i el PSOE, que per definició i per història hauria de ser republicà, ha deixat ben clar que tots, o gairebé tots, votaran l'abdicació i el nou rei. Si tenim en compte que el successor és jove i si no passa res tenim o tenen rei per una bona temporada.
El Punt Avui ha tractat bé, informativament, la notícia de l'abdicació de Joan Carles I? És una pregunta que em faig i m'han fet. Resulta difícil endevinar l'opinió dels nostres lectors. Llàstima que fer enquestes serioses sigui tan car, perquè valdria la pena fer-ne una cada vegada que apareix un fet extraordinari. La solució seria fer consultes periòdicament, com fan altres països. Però hi ha por. I si fem ara una referèndum, que seria el que a mi m'agradaria i seria el més lògic davant d'un fet tan transcendent, i sortís el no? Val més no jugar-nos-la, diuen els que manen.I així, en menys de 15 dies ja tindrem el nen –i la nena– ben col·locats. Tornem a la pregunta sobre el tractament que ha fet el diari del tema. Alguns diaris no s'hi van pensar gens i van treure una edició especial, que si som sincers és més política que informativa. Amb els mitjans actuals, la gent que era a casa va veure i sentir el rei i els que eren al carrer van poder seguir-ho tot a través del mòbil per internet. Amb tot, ho he volgut preguntar al director i, efectivament, em va donar aquestes mateixes raons. “Ni ens ho vam plantejar”.
Pel que fa a la ideologia del diari, em sembla que no hi ha d'haver cap dubte. I els lectors nostres ho saben molt bé i per això les reaccions han estat gairebé unànimes. Almenys, jo no he rebut cap correu ni escrit que discrepi de la forma que El Punt Avui ha adoptat aquestes dies. No oblidem que ja han sortit llibres i treballs en el diari en els quals s'ha parlat clar sobre la dinastia borbònica i s'han tret els drapets al sol, cosa que temps enrere era impensable.
Seguint en la línia del diari, em comenten des de la direcció que nosaltres aspirem a altres camins, cosa per altra banda que també va deixar ben clara el president Mas. Del que pugui passar en el futur, no en sabem res. De moment, reclamem el dret a decidir i volem saber què pensa el poble de Catalunya. És clar que cada vegada sembla més clara la resposta, ja que si no, ens deixarien votar i no ho volen.
El que passa és que de moment Felip VI serà el cap d'estat del que en diem Espanya i haurem de seguir les seves directrius. Per això és bo que seguim amb detalls els seus discursos per veure si hi ha possibilitats de canvis importants, en el cas que la independència trigués a arribar. I de moment no endevinem gaire res. En el parlament que va fer al santuari navarrès de San Salvador de Leyre va parlar de defensar la unitat i diversitat d'Espanya, una frase que hem sentit sempre de tots els polítics, fossin del color que fossin. La paraula unitat la tenen sempre molt clara, vol dir allò que cap ovella s'escapi de la cleda. Quan parlen de diversitat, fins avui, ha tingut un valor més folklòric que real. I quan s'han vist obligats a marcar diferències, les han aplicat a tot arreu seguint la famosa frase del “café para todos”.
De fet, poca cosa hauríem d'esperar del rei, si veritablement es tracta d'una
figura més honorífica que res més.
El diari no és monàrquic, això segur, i per tant és republicà. Però encara que tinguem monarquia o república, cap dels dos sistemes en si mateixos serviran per deixar que Catalunya pugui decidir per ella mateixa. Resumint, que elegeixin nou rei, ja s'ho faran, i nosaltres continuant amb els nostres objectius, de moment fent castells per les ciutats europees, que serveixin per anar descobrint que Catalunya és una altra cosa que l'Espanya de toros i panderetes.
