Prohibit

Fa segles, a l'inici d'un reg­nat, l'augur exa­mi­nava els sig­nes de la natu­ra­lesa, com ara el vol d'una gavina, per saber si aquell seria un temps de pros­pe­ri­tat o de desgràcia. I és que els déus par­la­ven a través d'aquest llen­guatge que només ells, els augurs, tenien la capa­ci­tat d'inter­pre­tar. Ara no cal ser endeví, tenir una bola de vidre o exa­mi­nar el marro del cafè per saber per on ani­ran les coses.

Perquè suposo que han vist que el reg­nat de Felip VI ha nas­cut sota el signe de la pro­hi­bició. Sí, de la pro­hi­bició. Les digníssi­mes auto­ri­tats espa­nyo­les, igno­rant allò que pro­clama la Cons­ti­tució que tant diuen esti­mar i que tant enar­bo­ren per con­ver­tir-la en un mur a les aspi­ra­ci­ons democràtiques dels cata­lans, van pro­hi­bir l'exhi­bició de ban­de­res repu­bli­ca­nes el dia de l'entro­nit­zació de Felip VI. Els res­pon­sa­bles de tal abús de poder van al·legar, sense des­pen­ti­nar-se, que ho feien per evi­tar alda­rulls i pro­ble­mes d'ordre públic.

És a dir, que un cop més posa­ven la bena abans de la ferida. Ara ja no cal que hi hagi delicte per inter­ve­nir, sinó que n'hi ha prou amb la sos­pita que podria haver-n'hi. Vaja, el vell prin­cipi de dis­pa­rar pri­mer i pre­gun­tar després. O el de dete­nir, i ja bus­ca­rem les pro­ves més tard. I això ho fan els matei­xos que afir­men que a Cata­lu­nya hi ha un règim tota­li­tari de pen­sa­ment únic on es con­cul­quen les lli­ber­tats.

Aquests dies es parla molt del que va dir i del que no va dir el nou monarca. Fa molts anys també es lle­gien entre línies els dis­cur­sos dels governs fran­quis­tes i es tre­ien glo­ri­o­ses con­clu­si­ons que la rea­li­tat feia entrar en fallida ràpida­ment.

El més diver­tit de tot, però, és que molts dels que ara es decla­ren monàrquics, omplen les pàgines dels dia­ris de baves i cri­ti­quen Mas per no haver aplau­dit, d'aquí poc recla­ma­ran una república –cen­tra­lista i jaco­bina, és clar– si Felip VI no atura els cata­lans.