Opinió

La columna

Prometences i ximpleries

En un món cada vegada més global, l'estupidesa es multiplica per imitació. És viral

Cada dia es fan pro­me­ten­ces extra­va­gants que con­sis­tei­xen a fer vol­gu­da­ment el ridícul, a fer qual­se­vol atza­ga­iada de manera que es pugui foto­gra­fiar, gra­var i difon­dre (això és bàsic), i sobre­tot con­sis­tei­xen a exhi­bir el cos en forma de tatu­atge, de pírcing, de pin­tura de guerra, pre­fe­rent­ment des­pu­llat. Hi ha tanta fal·lera per des­pu­llar-se, que qual­se­vol acte públic o pri­vat jus­ti­fica i quasi exi­geix mos­trar-se de pèl a pèl. Les pro­me­ten­ces i les apos­tes que con­sis­tei­xen a des­pu­llar-se si es pro­du­eix una cir­cumstància deter­mi­nada són sim­ples excu­ses de les ganes de fer el número en pilo­tes.

La pro­me­tença autèntica té un fons de des­es­pe­ració, és un ferro roent, una súplica que és l'última espe­rança adreçada a un sant o una divi­ni­tat en forma de pacte íntim, secret i solemne: si surto del mal pas, em com­pro­meto a... Els exvots pen­jats a les ermi­tes i san­tu­a­ris tes­ti­mo­nien un dolor previ i la gra­ti­tud poste­rior per la inter­cessió celes­tial. I no són un assumpte frívol, estan car­re­gats de la mateixa humi­li­tat sofrent de les pro­me­ten­ces clàssi­ques, com pujar a un san­tu­ari a peu, fins i tot des­calç.

Avui ja s'han aca­bat les xim­ple­ries rela­ci­o­na­des amb el mun­dial de fut­bol. Com en oca­si­ons sem­blants, no han fal­tat les notícies de dones d'arreu del món que pro­me­tien exhi­bir amb gene­ro­si­tat les parts que abans eren puden­des i que avui són tan banals com la carn d'olla. I no han fal­tat els pírcings, les pin­tu­res cor­po­rals, els tatu­at­ges estrambòtics i altres baja­na­des com bai­xar una mun­ta­nya fent tom­ba­re­lles per com­plir uns jura­ments que tenen més de xar­lo­tada que de pro­me­tença. Ja s'ho faran, però tot ple­gat és una mos­tra més d'aquest avor­ri­ment exis­ten­cial de l'espècie humana que ha per­dut el sen­tit de la mesura, del seny, de la inti­mi­tat, del pati­ment i del sacri­fici. En un món cada vegada més glo­bal, l'estu­pi­desa es mul­ti­plica per imi­tació. És viral.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia