Onze de Setembre

Dijous un ser­vi­dor de vostès sor­tirà al car­rer jun­ta­ment amb milers de cata­lans més per fer política. Perquè nosal­tres, la infan­te­ria rasa, som la pri­mera classe política. Seguim unes direc­trius, ens posem les samar­re­tes que diuen que ens hem de posar, exhi­bim uns eslògans estan­dar­dit­zats i repe­tim uns crits que són con­sig­nes. Tot això ho fem de grat i no per sub­missió, tenim la consciència del gra de sorra que suma en una mun­ta­nya de grans de sorra. Gràcies a les mobi­lit­za­ci­ons extra­or­dinàries i a unes con­sig­nes clares i sen­zi­lles, ens sen­tim forts.

Dijous la infan­te­ria rasa farem política cap­da­van­tera, expres­sa­rem la volun­tat popu­lar amb ale­gria democràtica. Qui hi esti­gui en con­tra, que faci política en con­tra, però que no enga­nyi ni s'enga­nyi dient que sor­tim al car­rer ins­ti­gats per en tal o en tal altre. Quin gran error atri­buir el procés sobi­ra­nista a l'estratègia d'uns par­tits i a uns ine­xis­tents deli­ris tota­li­ta­ris! Quin gran error no adme­tre que la causa real és la ram­pant ani­mad­versió política con­tra el fet català mani­fes­tada en parau­les, acti­tuds, lleis i esca­nya­ments fis­cals! Quin gran error per­se­ve­rar en el nega­ci­o­nisme de la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes i qua­li­fi­car de frac­tura social l'afany de rom­pre d'una vegada el vas­sa­llatge!

Cata­lu­nya vol l'auto­go­vern i aquesta és una aspi­ració pro­funda, arre­lada, un sen­ti­ment que es trans­met de gene­ració en gene­ració i que no es pot extir­par ni amb les armes ni amb les lleis. Quan van mal dades es con­densa, es palpa, es res­pira. I surt a la llum en forma d'explosió pacífica. Jo ho veig en la gent gran i en mol­tes capes de població que no tenen inqui­e­tuds polítiques ni ideològiques. Diuen prou d'una manera m'atre­veixo a qua­li­fi­car de natu­ral, amb l'argu­ment més nu de tots: això no es pot aguan­tar més. La infan­te­ria rasa està dele­rosa
de poder-ho dir ben clar i amb totes les lle­tres.