Societat malalta

Seguir amics al Twit­ter ser­veix, entre d'altres coses, per veure piu­la­des que fan els seus amics. Opi­ni­ons d'altres per­so­nes que no conec però amb qui puc com­par­tir o no la seva manera de pen­sar i expres­sar-se en 140 caràcters. L'altre dia en vaig lle­gir una, de piu­lada, d'una noia que no segueixo ni conec, però el que denun­ci­ava em va dei­xar escam­nat i per això els la repro­du­eixo. Deia: “La soci­e­tat està malalta: tinc cinc ami­gues –amb estu­dis supe­ri­ors– que s'han que­dat sense feina en el moment que han estat mares.” Il·legal, real, trist, cru, injust, increïble. I tro­baríem més adjec­tius per defi­nir una situ­ació que no expli­cació. Ni econòmica, ni ideològica. De fet, em cos­ta­rien molt d'enten­dre. Què està pas­sant? Aquesta és la manera que té la soci­e­tat d'aju­dar els ciu­ta­dans, en con­cret les ciu­ta­da­nes, a sor­tir-se'n? En un moment tan deli­cat i com­pli­cat per a una dona, en comp­tes de faci­li­tar-li el pas per aquesta etapa, que hau­ria de ser de les més feli­ces, no, li com­pli­quem més la vida. On són els que s'omplen la boca amb dis­cur­sos d'igual­tat d'opor­tu­ni­tats, de con­ci­li­ació labo­ral i fami­liar? On són els que ani­men les pare­lles a tenir més d'un fill? El pri­mer que li cal a una cri­a­tura és l'amor dels seus pares, però també calen recur­sos, diners, per garan­tir-li uns mínims. Com s'explica que cinc mares que aca­ben de parir i que hau­ran d'afron­tar una situ­ació com­pli­cada, les hagin aco­mi­a­da­des? Amb aquesta acti­tud es torna a demos­trar un cop més que la nos­tra soci­e­tat és d'una hipo­cre­sia i d'un cinisme majúsculs. Volem que hi hagi més mai­nada però pena­lit­zem les encar­re­ga­des de por­tar al món les cri­a­tu­res que volem que cons­tru­ei­xin un món millor. Com s'entén? Estic molt d'acord amb el diagnòstic que feia l'amiga de la meva amiga en aquesta piu­lada: és un símptoma més que demos­tra que la nos­tra és una soci­e­tat malalta.