Discòrdia

La capa­ci­tat humana per pro­moure la discòrdia està per­fec­ta­ment acre­di­tada. És un feno­men sen­sa­ci­o­nal que fa que l'ins­tint per la bara­lla broti amb una faci­li­tat que fa fere­dat. Dei­xem per a his­to­ri­a­dors i filòsofs les guer­res i ani­qui­la­ci­ons mas­si­ves que han pre­si­dit el s. XX. El que a mi m'esvera és detec­tar aquest impuls en les situ­a­ci­ons més tri­vi­als. Aquesta set­mana he sen­tit inter­pre­tar unes acci­ons judi­ci­als en clau de rancúnies per­so­nals, d'odis vis­ce­rals, etc. que es refe­rei­xen a... una enti­tat espor­tiva!, con­cre­ta­ment el FCB, un dels equips cata­lans de pri­mera que em cauen força bé, la veri­tat. Obser­vem que tota aquesta hos­ti­li­tat, aquesta tírria, es pro­du­eix entre gent que, teòrica­ment, són uns ena­mo­rats de l'esport, uns defen­sors segurs del fair play, uns con­vençuts dels valors edu­ca­tius de jugar en equip i etc. Com pot ser que tenint ide­als comuns tan arre­lats es tirin els plats pel cap? I el més alar­mant és que això és el pa de cada dia en múlti­ples àmbits. A vega­des sem­bla que, com més ele­vada i refi­nada és la pro­fessió, més intran­si­gent i radi­cal és el cul­tiu de l'ene­mis­tat entre col·legues. Com més lle­gits i cul­tes, més es detes­ten entre ells. Per això em va sem­blar tan interes­sant el que expli­cava l'amic Miquel Stru­bell en un pro­grama tele­vi­siu sobre el procés de cre­ació de l'ANC. Deia que, durant mesos, van posar en con­tacte electrònic diver­sos inde­pen­den­tis­tes per par­lar d'objec­tius comuns, però pre­nent la pre­caució que ningú sabés el nom de l'altre. Els odis acu­mu­lats entre ells hau­rien espat­llat l'ope­ració. Gràcies a no poder apli­car el pre­ju­dici que hau­ria des­per­tat el nom van poder fer avançar la cosa. Quanta savi­esa en relació a la con­dició humana! Conèixer les limi­ta­ci­ons pròpies de l'espècie és impres­cin­di­ble per anar avançant. L'autor del pri­mer dic­ci­o­nari anglès, Samuel John­son, ho va resu­mir a la seva manera: “Odio la huma­ni­tat perquè em penso que sóc un dels seus millors exem­plars i conec per­fec­ta­ment la meva poca vàlua.”