Votem per una educació millor

Diu­menge tenim una cita a les urnes. Ani­rem a votar empe­sos per molts motius dife­rents. Vota­rem perquè volem un país més lliure i més just. I vota­rem per dig­ni­tat, per fer-nos merei­xe­dors dels qui ens han pre­ce­dit i, sobre­tot, per garan­tir un país nor­mal per als nos­tres fills. No volem per a ells el sot­me­ti­ment, el menys­preu o la humi­li­ació d'un estat que no el podem sen­tir com a propi.

Pri­mer, doncs, per dig­ni­tat i, en segon lloc, per cons­truir un país on els ciu­ta­dans puguin viure amb més ple­ni­tud i civi­li­tat. Hem d'acu­dir a les urnes per expres­sar el nos­tre desig de cons­trucció d'un país on l'edu­cació i la for­mació de tots els ciu­ta­dans sigui l'eix fona­men­tal, cons­truc­tor, del nou estat. Cata­lu­nya ja excel·leix en el món –i encara ho podrà fer molt més– per la qua­li­tat de la seva gent, per la geni­a­li­tat, la cre­a­ti­vi­tat i l'excel·lència de molts refe­rents en els camps de les arts, la inno­vació, les ciències, la recerca, la cuina, els esports... És a dir, pel seu capi­tal humà, l'actiu més impor­tant de què dis­po­sem. I per això mateix, un nou estat haurà d'inver­tir el màxim d'esforços i recur­sos a pro­moure la millor for­mació i pre­pa­ració per a tota la seva gent i al llarg de tota la vida. Només així esde­vin­drem aquell país on el poeta aspi­rava que la gent fos noble, culta, rica, lliure, des­vet­llada i feliç.

Alguns són del parer que dis­po­sant d'un nou estat Cata­lu­nya no hau­ria de can­viar gai­res coses del seu sis­tema edu­ca­tiu. D'altres, però, ho veiem com una gran opor­tu­ni­tat per ana­lit­zar i revi­sar tots aquells ele­ments que són sus­cep­ti­bles de millora i que poden ser orga­nit­zats seguint un altre model d'admi­nis­tració edu­ca­tiva, d'orga­nit­zació esco­lar, de dis­seny cur­ri­cu­lar i de par­ti­ci­pació de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. No es tracta de can­viar-ho tot. Jus­ta­ment cal que tre­ba­llem per un ampli con­sens de país que per­meti no modi­fi­car el marc legis­la­tiu edu­ca­tiu cada cinc anys com ha succeït fins ara. Hem d'esta­bi­lit­zar el sis­tema a base de con­fiança, auto­no­mia i trans­parència. Hem de dotar els cen­tres d'auto­no­mia real en els àmbits pedagògics, cur­ri­cu­lars, meto­dològics, par­ti­ci­pa­tius... així com en la gestió dels seus recur­sos. I hem d'invo­lu­crar la comu­ni­tat en la cores­pon­sa­bi­lit­zació dels pro­jec­tes dels cen­tres, del seu lide­ratge i de l'ava­lu­ació dels resul­tats que se'n deri­vin.

El nos­tre país és plu­ral i els nos­tres alum­nes molt diver­sos. Per això ens cal un sis­tema fle­xi­ble i adap­ta­tiu, no homo­geneïtza­dor, que res­pon­gui a la plu­ra­li­tat de deman­des for­ma­ti­ves i on la inno­vació sigui un actiu per­ma­nent de reno­vació pedagògica. Tan­ma­teix, per garan­tir això, ens caldrà una admi­nis­tració ama­tent a garan­tir la igual­tat d'opor­tu­ni­tats i l'equi­tat del sis­tema al mateix temps que impulsa la seva màxima qua­li­tat. D'aquí que la seva prin­ci­pal funció sigui la d'impul­sar i donar suport –ofe­rint els millors pro­fes­si­o­nals i els màxims recur­sos– a aquells cen­tres que aten­guin la població més vul­ne­ra­ble.

Si volem un país millor cal inver­tir pri­o­ritària­ment a ele­var el nivell edu­ca­tiu i for­ma­tiu de tota la població, pri­o­rit­zant l'atenció edu­ca­tiva a la pri­mera infància i pros­se­guint al llarg de tot el sis­tema esco­lar per acon­se­guir que la immensa majo­ria de la població obtin­gui estu­dis secun­da­ris posto­bli­ga­to­ris i, també, garan­tir que el con­junt de la població con­tinuï for­mant-se al llarg de la vida. Aquest és el repte i l'anhel que també ens ha d'empènyer a expres­sar-nos de forma deci­dida i clara aquest diu­menge. No fallem.